Tots som albertistes
Ens ha deixat un ídol d’aquesta secció, Albert Solà, conegut com el monarca de la Bisbal, el pretès fill de Joan Carles I que va lluitar durant vint anys per demostrar que el seu pare biològic era el Borbó. Un rei català en temps republicans. Que més no hem de veure! Si hi va haver el carlisme des d’aquí proclamem l’albertisme. No volem guerres, només faltaria, sinó un exèrcit de fidels seguidors que ens ajudi a portar alguna de les seves germanes, que en té, al lloc que li correspon, el tron que ha ocupat il·legalment, com si fos un mafiós rus extorsionador, Felip VI.
La seva trajectòria la vam poder seguir des del seu aterratge a la Bisbal provinent de Mèxic gràcies als reportatges de la Tura Soler, que es va avançar als voltors de la premsa rosa. Fins i tot el 2012, quan finalment va localitzar la seva primera germana, Ingrid Sartiau, la reivindicació de Solà, que ja llavors treballava en un bar de la Bisbal, semblava difícil de sustentar, ja no diguem judicialment sinó també mediàticament, més enllà del divertimento que suposava per als plebeus llegir i escoltar històries com aquesta.
Amb tot, la realitat, com diuen, ha superat la ficció, si és que parlem de ficció, que això encara s’ha de veure. Cada dia que passa es descobreix una nova “amiga especial” –quin gran eufemisme!–, de l’emèrit. Ara ja poques se n’amaguen –recordem les paraules de Villarejo en la comissió parlamentària, quan va reconèixer directament que havien injectat hormones a Joan Carles per rebaixar-li la libido–. Anava tan desencadenat pel planeta, que gairebé per una qüestió de ciència estadística ha hagut d’anar escampant la seva sang blava arreu.
Així, la reclamació de Solà, que s’ha estavellat contra el mur de la justícia espanyola, ha anat guanyant versemblança amb el temps. I una altra cosa és segura: seria el Borbó més digne dels últims segles.
Albert Solà, el “monarca de la Bisbal”
L’últim adéu
Al comiat de Solà hi va assistir tota la família de la part dels pares adoptius, que són els que el van educar a Mèxic, així com la seva exdona i les dues filles del matrimoni. Oficialment, la Casa del Rei no hi va enviar ningú, tot i que estan perfectament al corrent de la lluita de Solà, que fins i tot va arribar a publicar un llibre amb la seva història.
La partida continua
Un dels advocats mediàtics del procés, Jaume Alonso-Cuevillas, diputat de Junts al Parlament, ha agafat les regnes de les demandes de paternitat de Solà i Ingrid Sartiau. L’advocat pretén tornar a fer proves d’ADN a la germana belga del bisbalenc. La mare de Sartiau va signar abans de morir una acta notarial en què assegurava que la seva filla era fruit d’una relació amb Joan Carles I, una hipòtesi gens desmesurada si es té en compte el comportament desacomplexat del Borbó en la seva relació amb les dones, tal com es pot veure al documental d’HBO Max (per citar només un dels últims exemples mediàtics), en què s’explica que una de les seves amants l’acompanyava com a fotògrafa oficial per tot el món.
La ‘germana’ catalana
La mort de Solà va arribar tot just després que hagués identificat amb certesa a través de l’ADN que té una germana a Catalunya, Àngels Ganyet, filla de Pepita Ganyet. Aquesta dona ja s’havia identificat prèviament com a mare de Solà en el passat, en reconèixer que l’havia abandonat, però en cap cas va citar qui en podia ser el pare. Si la teoria de Solà és certa, aquesta hauria de ser la dona que es va enllitar almenys dues vegades amb Joan Carles I, ja que les últimes proves d’ADN demostren que tant ell com Àngels Ganyet són fills de la mateixa mare i pare.