‘Corinna’ d’espines
El pobre Joan Carles I, i per extensió la seva família, continua el seu calvari particular quan ja li tocaria gaudir d’una jubilació ben merescuda. L’última mina al camí del seu exili daurat és el programa radiofònic –ara en diuen pòdcast– que prepara la dona que l’ha portat tots aquests anys pel camí de l’amargura, la inefable Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per qui va perdre durant molt de temps el poc seny que li quedava i uns quants milions, cosa que li va fer més mal i que li encara cou.
Ja s’ha avançat que l’antiga amant del rei explica tota mena de detalls de la relació personal i sexual entre ells, però el més interessant que hem sabut és que també hi haurà detalls –alguns ja coneguts– sobre la “cobdícia, la corrupció, la violència, la riquesa oculta, l’espionatge internacional, la conspiració, l’hedonisme i la cacera d’elefants” en què es movia el monarca. Sembla, tal qual, una enumeració dels pecats capitals, fet que en un país tan catòlic com l’espanyol seria fatal, però fins i tot les iaies estan curades d’espant amb la tremenda biografia del Borbó.
El moment més revelador, que també ja s’ha avançat pels afamats productors, és la visita dels agents del CNI al seu domicili per reclamar els 65 milions que l’emèrit va regalar a la seva princesa, presumptament per gratitud i amor. “Em vaig aixecar de matinada i vaig veure un senyor davant meu, al costat de llit, advertint-me que si no obeïa una sèrie d’instruccions podria morir en un túnel com la princesa Diana.”
Aquest darrer episodi, precisament, és el que porta de corcoll els assessors de la família reial, sobretot als advocats, ja que és l’últim front legal obert contra el qual lluita Joan Carles I. La justícia anglesa considera amb certa lògica que amenaçar d’aquesta manera una persona és delicte i que la immunitat que la benaurada Constitució espanyola li garanteix no es pot extrapolar a Londres. Haurà de declarar, encara que sigui a distància. I veure-ho serà un plaer, sobretot per a l’amiga Corinna.
Corinna, a Londres, des d’on ha demandat el rei emèrit
Un xou que no para
El pòdcast de Corinna s’afegeix al documental Salvar al rey (HBO Max) com a eix vertebrador del descobriment d’uns secrets que s’havien anat revelant a pedaços els últims anys. No serà l’últim, però. Bárbara Rey, la Corinna dels anys vuitanta i noranta, també tindrà el seu propi documental a Netflix, un cop s’ha obert la capsa de Pandora.
Narcís Serra, encobridor de professió
El PSOE i, ergo, el PSC s’han definit sempre com a partits republicans. Doncs bé, un dels seus principals èxits durant la Transició, sinó l’únic, ha estat que la monarquia no tan sols no hagi perillat, sinó que sigui un sistema ara mateix intocable. I ho van fer amb estratègies de tota mena, incloent la corrupció i l’ús del CESID i de fons reservats per evitar que les malifetes del Borbó posessin en perill el règim. Ja ho ha reconegut obertament l’exministre Narcís Serra en una entrevista a El Español. Admet que encobrir algunes de les activitats de Joan Carles I va ser una de les “decisions difícils”, però que s’havia de fer per “apuntalar la seva figura”. No calen més preguntes.
Elionor i la cultura de l’esforç
L’hereva al tron espanyol ha fet aquesta setmana 17 anys, just després del discurs llegit en una nova edició dels premis que porten el seu nom, Princesa d’Astúries. L’autor del full llegit per la filla del rei devia estar de bon humor el dia que el va redactar, i va introduir allò que en diuen easter eggs perquè els més avesats poguéssim divertir-nos una estona, com la referència a l’“esforç” que fan els joves (sobretot ella) i al coneixement que tenen de la dura realitat que ens envolta. Des del seu castell de Gal·les, envoltada de tota l’aristocràcia europea, ja me la imagino preparant-se per votar Podemos quan faci els 18.