Alfons XIII, el rei del porno
Tan entretinguts com estem amb el serial de Corinna, no podem oblidar que els Borbons han tingut des de sempre el millor de cada casa. De l’avi de Joan Carles I, Alfons XIII, ja n’hem parlat, però la seva obsessió pel sexe supera qualsevol ficció que jo mateix pogués inventar per a degustació dels àvids aficionats de les històries monàrquiques.
Alfons XIII va acabar sent el primer productor de pel·lícules pornogràfiques d’Espanya. No només això, sinó que fins i tot feia un croquis del guió i de la idea genèrica de què volia gaudir en una sala de cinema i ho enviava als realitzadors barcelonins Ramon i Ricard Baños, amos de la productora Royal Films. El comte de Romanones feia de mitjancer, i es va forjar la llegenda urbana que el mateix monarca participava als càstings de les actrius. D’aquelles pel·lícules rodades en els anys vint se’n conserven tres d’una qualitat discutible però d’una rellevància històrica innegable: El confesor, El ministro i Consultorio de señoras. Els títols ho diuen gairebé tot, però la idea genèrica sobre les trames que suggeria Alfons XIII era prou coneguda: una dona sol·licita ajuda i ja sigui un mossèn, un polític o un metge s’acaben aprofitant de la situació per tocar cuixa.
El monarca es va fer construir una sala de cinema a palau, on convidava tots els seus amics per visionar les pel·lícules junts. Es dona per fet que també ho feia en solitari, per alimentar l’onanisme que tots portem a dins. Al rei li importava un rave que Espanya se n’anés en orris amb crisis tan formidables com les de Catalunya o el Marroc. Tot plegat, de fet, acabaria portant a la segona república, però mentre els carrers s’alçaven, ell vivia al seu món particular. No sé de què em sona, però durant molt temps la seva principal preocupació van ser les faldilles. Tot un exemple per al net, que va recuperar el tron per decisió de Franco.
Alfons XIII i la seva dona, en una imatge d’aquells anys
En lloc segur
Com que ens coneixem, tots aquells que per raons històriques (quines altres hi podria haver!) vulgueu donar un cop d’ull als films muts produïts per Alfons XIII, haureu de dirigir-vos a la Generalitat valenciana, que les té guardades. Ara bé, com que els drets intel·lectuals ja han caducat, si sabeu buscar bé també es poden veure per internet.
Les amants d’Alfons i l’ADN Borbó
A banda de l’afició d’Alfons XIII per l’eròtica cinematogràfica, la seva llista d’amants i de fills era gairebé interminable, segons les fonts de l’època. Entre les que se citen, hi ha la cantant Julia Fons; l’aristòcrata francesa Melanie Gaufridy de Dortan, amb qui va tenir una filla; la mainadera irlandesa Beatrice Noon, que també va ser mare d’un fill seu bastard; l’amiga íntima de la seva dona Baby Bee, i una legió de ballarines del món de la faràndula, entre les quals va destacar Carmen Ruiz de Moragas, amb qui més temps va durar. Amb la seva dona oficial va tenir set fills, entre els quals el teòric hereu al tron, Joan, que va fracassar en el seu intent de ser rei.
L’Alfons que no va arribar a regnar
La teòrica felicitat que molts promulgaven d’Alfons XIII i la seva dona, Victòria Eugènia, va durar poc més d’un any. Es va començar a estroncar amb el naixement del primer fill i va anar de mal en pitjor a mesura que ella va anar portant criatures al món. El primogènit hauria d’haver estat Alfons XIV, però era hemofílic, una malaltia clàssica en la monarquia espanyola pels casaments entre parents. El monarca va acusar la reina, sense manies, d’haver portat la desgràcia a la família fins que finalment va néixer un nen amb salut, ja que les filles, lògicament, no comptaven per a la successió.