L’HOME i la dona
El govern espanyol, el més progressista del món mundial, va fer fa uns mesos una declaració institucional amb motiu del Dia per a la Igualtat Salarial entre homes i dones: “Lluitarem contra la desigualtat retributiva, ja que les diferències de salari entre homes i dones per un treball del mateix valor són encara un dels eixos vertebradors de la desigualtat econòmica i social present al nostre país.” I ara, com en les pel·lícules, fem un salt endavant i repassem dels pressupostos generals de l’Estat l’única partida que ens interessa en aquesta secció. Efectivament, estimat Watson, la de la casa reial.
Un altre dia direm la nostra sobre com un partit que porta l’epítet republicà al seu anunciat és capaç d’aprovar uns pressupostos que inclouen més de 8 milions –més altres partides ben disgregades entre altres ministeris– per a una monarquia (la que sigui), però avui toca parlar d’una de les grans apostes del progressisme ibèric, de la qual se suposa que tots, començant pel govern, som uns defensors acèrrims: la somiada igualtat salarial.
La idea que s’ha venut és la congelació de la despesa directa a la monarquia (8,43 milions), però ràpidament els més morbosos anem a mirar el que realment compta: què cobren el rei i la reina? Ai las! No pot ser! Resulta que Felip s’emporta uns 260.000 euros i Letícia amb prou feines arriba als 140.000. L’única explicació, segons els missatges oficials del govern, és que “no fan una feina del mateix valor”. Si fos la reina, no sé com m’ho prendria. Una dona tan liberal i ben preparada assumint que el marit, per fer bàsicament el mateix (alguns diríem que res), s’emporta una picossada i ella, la resta. Deu ser el cost de no tenir sang blava.
L’emèrit ja va perdre l’any passat la possibilitat de rebre un sou directe, però pel que explica Corinna això li rellisca de dalt a baix. Això sí, Sofia cobrarà un altre cop cap a 120.000 euros, més que suficient per assaltar com fa cada any les botigues més exclusives de Londres.
Felip i Letícia, en una jornada ‘laboral’, al seu despatx de La Zarzuela
El repartidor
Si algun dels meus lectors o qualsevol altre passavolant volgués queixar-se de la distribució, si més no curiosa, dels salaris dels Borbons, a qui ho hauria de fer? Doncs a l’home que la decideix, ni més ni menys que Felip VI. O sigui que ell mateix és el primer que no té cap mania a l’hora de considerar que la reina ha de cobrar la meitat per compartir la corona.
L’estafa de ‘The crown’
No feu gaire cas del títol, la cinquena temporada de The crown és excel·lent, però a casa tots hem estat d’acord amb un detall no gens transcendental. Resulta que el Príncep de Gal·les d’aquells anys, l’actual rei Carles III, és interpretat pel gran Dominic West, un actor que entre altres virtuts en té una de principal: és sobretot molt ben plantat i està molt lluny de ser orellut. West, doncs, es troba amb el paperot d’imitar Carles, que era i és de tot menys un tros d’home amb planta de galà. Tenim, doncs, una Diana interpretada de forma extraordinària per Elizabeth Debicki que es divorcia ja no d’aquell príncep que tots teníem al cap, sinó d’un altre de ben diferent. Heus aquí el problema.
El torn de Bárbara
Després de l’èxit de Corinna i el seu pòdcast, la següent amant oficial del rei que parlarà de la seva vida plegats serà Bárbara Rey, que ha signat un contracte amb Netflix per fer un documental o serial sobre les seves desventures. S’ha de dir que no tothom en surt ben parat, d’aquests projectes. Al Regne Unit, la sèrie del príncep Enric està enfonsant la seva popularitat i la de la seva dona, l’actriu Meghan Markle. Tots dos ja viuen, per bé o per mal, fora de la protecció de la família reial per la decisió d’Enric d’abandonar les obligacions del càrrec i autodescartar-se en la línia de successió.