Froilà us desitja bon Nadal
N’hi ha que saben celebrar la nit de Nadal com cal i d’altres que, amb l’edat, ens acabem quedant a casa amb poca gent i no tenim ni força per arribar desperts a les dotze, que era quan de petits anàvem a la missa del gall. Entre els primers hi ha el gran ídol d’aquesta secció des de la seva estrena, l’inimitable Froilà de Marichalar, quart en la línia de successió del tron espanyol. Que Déu els agafi a tots confessats. El jove ha aprofitat les festes per fer honor a la seva fama de Borbó de la vella escola.
Així, el currículum del fill del no menys famós Jaime de Marichalar i de la infanta Helena va ampliar-se la nit de Nadal gràcies a una monumental batalla tumultuària en una coneguda discoteca de Madrid. No hi van faltar les navalles. Quan va arribar la policia hi va trobar un dels amics del nebot de Felip VI amb una forta ferida al braç i rastres de sang en un dels vehicles de luxe dels amics de l’aristòcrata, que va ser identificat pel porter del local. Per fer la història encara més truculenta, es va identificar una altra coneguda “celebritat” de la nit madrilenya, una noia coneguda com “la Pechotes” que té com a principal mèrit ser amiga del Pequeño Nicolás.
Podríem parlar, és clar, d’una anècdota desafortunada d’un noi que encara no té clar cap on encaminar la seva vida professional, si és que li cal tenir-ne alguna. El seu últim aniversari, celebrat en un altre conegut local nocturn de Marbella, va acabar amb un grup de narcotraficants –un sector conegut pel seu pare– entrant a sac i disparant contra els clients. Cinc ferits. Però a quins llocs va de festa aquest noi? També són conegudes les seves debilitats per la branca més ultra i adinerada de Vox. Això, sense oblidar l’escena del tret que ell mateix es va clavar al peu quan anava de cacera amb el seu pare i la seva feina de relacions públiques d’una discoteca de Madrid, una activitat poc decorosa per a la casa reial.
Froilà, assistint a un dels seus espectacles preferits, els toros
Ídol dels ultres
El perfil de Froilà, que també és amic d’Abascal, respon al dels joves espanyols més de dretes, enamorats de Díaz Ayuso. El 2017, després de l’1 d’octubre, va convertir-se en la imatge de la marca God Save My Swing, que no només s’ha destacat pel seu espanyolisme ultra sinó també per definir-se com a “provida”; o sigui, contrària a l’avortament.
Felip VI parla i els jutges obeeixen
Respecte a la separació de poders a Espanya, es parla poc del paper de Felip VI, que al final és qui decideix com es fan les coses en temps de crisi, i els altres, ja siguin jutges o polítics, doncs a obeir i callar. El rei va aprofitar el discurs de Nadal per demanar ordre en les institucions. No calia ni llegir entre línies. Es va entendre tot. Foteu el favor de fer-me cas. Ja va passar el 3 d’octubre del 2017 i tothom, com amb el flautista d’Hamelin, va anar al seu darrere, fins que es va empresonar gairebé tot el govern català. Ara els jutges, temorencs també per les paraules del monarca, han començat a posar ordre a casa seva. Si agafem el significat literal de dictadura, jo dicto i vosaltres feu cas, hi estem bastant a prop.
L’“ètica” borbònica
Els discursos de Nadal els carrega el diable sobretot quan repasses algunes paraules a posteriori. El millor exemple és el de Joan Carles I, que per molts anys Déu li conservi la vida i la salut. El 2011 el monarca va dir, sense moure ni una pestanya, que la justícia era igual per a tothom. En el discurs del 2008 va exigir “ètica”, així com ho llegiu, als espanyols per anteposar l’“interès general al particular”. Pocs mesos abans havia rebut la polèmica comissió de 100 milions d’euros, a través de la Fundació Lucum. I des de llavors, un escàndol rere un altre.