Un altre Borbó en peu de guerra
La partida per a l’exèrcit espanyol augmentarà aquest 2023 un 25,8%, una de les exigències de l’OTAN als seus membres, especialment al Regne d’Espanya, que va organitzar l’última cimera. Són 12.318 milions en plena crisi econòmica i social. Alguns, és clar, han trobat un escàndol que un govern d’esquerres reforci escandalosament l’exèrcit, però el cap de les forces armades, que no és cap altre que Felip VI, ja ha saltat a l’arena per manifestar l’absoluta necessitat que Espanya gasti cada any més milions en la compra d’armes. El discurs del monarca durant la Pasqua Militar no va deixar cap ombra de dubte respecte al posicionament del Borbó, que va justificar el seu bel·licisme gens dissimulat en la guerra d’Ucraïna.
No ens hauria d’estranyar tampoc la posició de Felip VI, ja que probablement és una de les coses que ha viscut a casa des de ben petit. Un dels grans traficants d’armes d’Espanya en les últimes dècades ha estat, precisament, el seu pare. En la seva primera visita oficial a l’Aràbia Saudita, el 1977, ja va acordar amb els sàtrapes àrabs la fórmula per exportar armes, amb el traficant Khashoggi pel mig, sense que la hisenda espanyola hi pogués posar la mà. També el Marroc, amb la intermediació de l’emèrit, va comprar durant anys armes i vehicles militars a Espanya amb els quals va mirar d’esclafar el Front Polisario.
Les comissions per la venda d’armes, a través d’empreses i mitjancers situats a Londres i en paradisos fiscals, van ser, per a molts dels mitjans que ho han investigat, l’origen de la gran fortuna del monarca, juntament amb les comissions per la venda de petroli a Espanya. Són dos negocis relacionats d’anada i tornada. Per això mateix el pare es deu haver sentit orgullós, ni que sigui per una vegada, amb el discurs del fill demanant més diners per a armes, tancs i vaixells. Llàstima, deu pensar, que ja és massa gran per ficar-hi la mà.
Felip VI, saludant l’exèrcit durant la Pasqua Militar del 6 de gener a Madrid
Una xifra disparada
El pressupost de defensa a Espanya, com el de la monarquia, té trampa. El grup En Peu de Pau calcula que la xifra del 2023 arribarà gairebé als 24.000 milions (més del 2% del PIB), ja que moltes partides estan repartides en diferents ministeris i fins i tot en centres universitaris de defenses i en un fons europeu autoanomenat “de la pau”.
El postgrau de Froilà amb Joan Carles
En l’edició del 30 de desembre d’aquesta mateixa secció ja ens fèiem ressò de l’últim èxit mediàtic de Froilà de Borbó, el quart en la línia dinàstica de successió de la corona espanyola. La seva participació en una baralla amb navalles en un local nocturn de Madrid ha acabat amb la paciència, o almenys això diu el setmanari Lecturas, de la seva mare, la infanta Helena. L’emprenyada és de tal magnitud que vol enviar el seu fill a Abu Dhabi amb el seu avi, Joan Carles I. Certament, l’emèrit és el millor mestre que pot tenir Froilà si es tracta d’organitzar festes sonades amb complicitat mediàtica i, a més, li podrà presentar el més granat de la reialesa mundial.
Constatí II, el rei que va cremar la corona
Ha mort Constantí II de Grècia, germà de la reina emèrita Sofia i amic personal de Joan Carles I, que sortirà de l’exili per assistir al seu funeral. En el seu currículum destaca sobretot que gràcies a ell es va acabar la monarquia a Grècia. El 1965, ja al tron, va intentar el seu propi cop d’estat per un caprici. No li queia bé el primer ministre Papandreu, fundador del partit socialdemòcrata, i el va destituir. Però la jugada se li va tornar en contra i dos anys després l’exèrcit va fer el seu propi cop i va haver de fugir a l’exili. Amb els anys, la democràcia va tornar a Grècia, però ell es va quedar a Roma, dedicat a viure entre aristòcrates i sense influència política.