L’altre 11 de setembre
No parlem ni de la mort d’Allende, ni dels atemptats a les Torres Bessones, sinó d’un fet que hauria pogut acabar, salvant les distàncies, com la derrota catalana del 1714. Ja no se’n parla tant i fa més segles, però el rei Felip II, que no era Borbó sinó dels Habsburg, va jugar un paper clau l’11 de setembre del 1580 com a rei de Portugal a Lisboa, confirmant l’annexió del país a Castella, que passava a ser gairebé l’imperi més gran mai conegut. Pràcticament tota l’Amèrica coneguda era seva i mig Europa, també. Just després de l’annexió de Portugal, Felip va dir allò que al seu regne “mai es ponia el sol”.
Tot i que els aspirants al tron portuguès eren diversos després de la mort sense un hereu directe d’Enric I de Portugal –un cas amb certes semblances al de Martí l’Humà–, Felip II, també parent directe de l’antic monarca, ho va tenir clar després de derrotar els seus enemics: “Jo la vaig heretar, jo la vaig comprar i jo la vaig conquerir.” Molts sectors poderosos, comerciants inclosos, van veure bé la fusió amb Castella, però a la llarga van comprendre que la idea radial de Felip II –segons la qual tot havia de passar per la cort de Madrid i que encara es manté avui dia–, no els convenia i va acabar provocant la futura guerra d’independència, amb victòria dels portuguesos. Des d’aquí la meva felicitació amb efectes retardats.
Del poder absolut de Felip II, se n’ha escrit molt però podria haver estar infinitament superior si hagués jugat bé les seves cartes amb Elisabet I d’Anglaterra, contra qui viuria el fracàs sonat de l’armada invencible. Un matrimoni com el que va proposar el seu ambaixador entre la poderosa reina anglesa i el gran senyor de Castella hauria unificat dos estats immensos. Va poder més, amb tot, l’odi religiós dels catòlics envers la reina que va forjar el poder de la fe anglicana que no pas la real politik. L’eterna història d’Espanya.
Carles V i Felip II, en un quadre d’Antonio Arias Fernández
El sotmetiment
Felip no només va intentar que Portugal aprengués a pensar i parlar en castellà. A l’Aragó també se les va tenir, per variar, contra institucions teòricament pròpies de la corona. Les Alteracions d’Aragó van acabar amb l’execució del jutge major d’Aragó Joan V de Lanuza, i els furs aragonesos es van adaptar finalment al seu poder.
El negacionista que dona feina a Froilà
Des de fa uns dies, ja tenim l’amic Froilà instal·lat a Dubai en una casa valorada en 11 milions de dòlars, segons algunes fonts. L’empresari que li ha donat feina és el soldà Ahmed Al-Jaber, conseller delegat de la companyia nacional de petroli dels Emirats Àrabs. El dirigent està en el punt de mira de les grans organitzacions mundials que lluiten contra el canvi climàtic, ja que és l’home designat pel govern del seu país per organitzar la COP28, la cimera més important en la lluita contra l’escalfament global. Les opinions d’Al-Jaber fins ara han anat encaminades a treure importància sobretot a l’impacte que tenen els combustibles fòssils en l’augment de les temperatures. Veurem si Froilà el fa canviar d’opinió.
Un divorci per etapes
Continua el sarau entre la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, una relació que podria acabar com la de Shakira i Gerard Piqué si la germana del rei finalment decideix fer el salt al món de la cançó. Les revistes del cor hi suquen pa. Les imatges d’un paparazzi que ha descobert les vacances secretes d’Urdangarin amb la seva parella actual han provocat, segons la reputada especialista Pilar Eyre, que Cristina vulgui ara, tant sí com no, divorciar-se oficialment del pare dels seus fills. N’hi ha que van més enllà, com Lecturas, que ja apunta directament que la pensió no la pagarà Urdangarin, sinó la mateixa infanta perquè l’antic duc no digui ni piu sobre la seva relació i encara menys sobre negocis del passat.