Genocidi a Xàtiva
Aquí, al Principat, sempre s’ha parlat, i molt, ja sigui en debats històrics, periodístics, socials o polítics, de l’anorreament que va suposar la victòria de Felip V en la guerra de Successió. De fet, la nostra diada ve d’aquella gloriosa derrota. Ens hauria volgut una victòria més prosaica, si voleu, que segur que sense Borbons (hipòtesi de treball) ens hauria anat millor.
Però molt pitjor que a Catalunya ho van passar en altres indrets dels Països Catalans. És el cas de Xàtiva, ciutat cremada i passada a foc i espasa, en un petit genocidi que Felip va voler perpetuar, com en el futur faria Stalin, canviant no només el topònim de la vila, sinó anomenant-la Colonia Nueva de San Felipe, a major glòria d’ell mateix. Xàtiva va quedar despoblada després d’aquell obscur 27 de novembre del 1707 i es va decidir que s’hi portaria gent fidel al nou règim que acceptés el nou ordre natural de les coses i comencés a mirar cap a la capital que realment importava, o sigui, Madrid.
Es van dictar unes noves ordenances i fins i tot un nou disseny de l’arquitectura urbana. Calia enderrocar tot el que havia quedat dret. Tant sols es podien respectar, només faltaria!, els edificis catòlics. En realitat tot havia caigut, i els soldats que la van cremar es van dedicar a la rapinya. Pràcticament tota la població va ser assassinada o deportada. L’objectiu, amb tot, no era només l’eliminació física de les persones, sinó que calia que el nom de Xàtiva desaparegués de tots els mapes i documents oficials, que quedés oblidat per sempre més.
Malgrat els esforços del Borbó i la imposició del nou nom, el nou règim no va aconseguir l’objectiu inicial, i el 1811 es va restituir el nom de Xàtiva, poc després que s’inauguressin les Corts de Cadis, gràcies a l’esforç del diputat xativí Joaquim Llorenç Vilanueva. Molta gent, amb el temps, va acabar tornant a la seva antiga vila. Que no en guarden un bon record ho veiem al museu d’art del municipi, on el quadre més visitat cada any és el de Felip V penjat de l’inrevés.
El museu de Xàtiva exposa un retrat de Felip V a l’inrevés per recordar el mal que va fer
El temut Macanaz
Un dels autors de l’extermini de Xàtiva fou Melchor Rafael de Macanaz, jutge de confiscacions de Felip V a València i Aragó. Va ser ell qui va proposar l’enderrocament de tota la ciutat i la idea de crear-ne una de nova de les cendres. Per aconseguir-ho va portar gent dels pobles veïns per fer caure les cases a canvi d’emportar-se el que hi trobessin.
‘Republicans’ al peu de sa majestat
Qualsevol excusa és bona per a Felip VI per demostrar qui mana a Catalunya, ja sigui efectivament o simbòlicament. El Mobile n’és un bon exemple. Tenim una alcaldessa republicana (de república espanyola) i un president republicà (de república catalana, se suposa) i tots dos s’acaben posant d’acord en una cosa, sortir a la foto com a súbdits del Borbó, que per una qüestió que ja no té a veure amb el domini o la política (la seva talla física) sol imposar la seva presència al davant de qualsevol rival. S’ha de dir que Aragonès i Colau renuncien sempre a la humiliació del besamans, però se’ls veu sempre encantats d’haver-se conegut en imatges oficials amb el Borbó.
Pot regnar-nos la intel·ligència artificial?
Tots els expositors del Mobile van voler que Felip VI provés els seus productes, alguns dels quals entren en el terreny de la ciència-ficció. Segurament encara ningú hi ha pensat, però probablement apartar un monarca que ens costa uns quants milions cada any i substituir-lo per un rei que decidís a cop de logaritme ens evitaria diners però també alguns ridículs i escàndols ben coneguts els últims anys, com el paperot de Joan Carles I. Probablement una computadora ja l’hauria eliminat de l’equació.