Un Leopard per a Elionor
Era d’esperar. La princesa espanyola Elionor de Borbó no seguirà el camí de l’activisme que representa, per citar un nom, Greta Thunberg, sinó que entrarà, per obligació, en una de les institucions que més han fet per la pau, la solidaritat i la democràcia en aquest país i a tot el món: l’exèrcit espanyol.
Primer de tot s’ha de dir que des d’aquí patim per la pròpia integritat de la filla del rei, no sigui que s’embarqui en un d’aquests submarins que s’enfonsen o que miri d’aprendre a pilotar un dels Leopard de l’any de la picor que han d’anar cap a la guerra d’Ucraïna. Si el conflicte s’allarga en els anys, em pregunto, no hauria de ser ella mateixa la primera a donar exemple i liderar un comboi a la zona del Donbass? O anirà, un cop hagi après les lliçons de les tres acadèmies (terra, mar i aire), cap a l’Afganistan, Síria, l’Iraq o l’Iran si finalment una organització tan caritativa com l’OTAN decideix que s’hi ha d’intervenir? O serà la futura reina també un exemple per a les tropes si la nova guerra freda amb Rússia puja un esglaó i cal enviar soldats a defensar Polònia?
La missió d’Elionor en el futur ha de ser la d’exercir de cap dels tres exèrcits com diu una Constitució que ningú, veig, té la intenció de retocar, ni que sigui una coma. Seran tres anys, segons la versió oficial, de formació militar pura i dura en què, no rigueu, aprendrà valors com “solidaritat i austeritat”. Austeritat, diuen. Mentrestant, els estudis universitaris, on realment es forja el pensament i la capacitat crítica dels joves, queden aparcats, no fos cas que la princesa decidís, tal volta, que potser això de la monarquia és una cosa tan tronada i medieval que caldria fer un pensament. Coneixent el personal que corre per l’exèrcit espanyol ja li deixaran ben clar, com van fer amb Felip, que hi ha coses que a Espanya són sagrades, per exemple, la unitat de la pàtria.
Elionor de Borbó, en el discurs dels Premis Princesa d’Astúries
Guerra i pau
Entre les missions que correspondran teòricament a Elionor i que ara són de Felip VI hi ha la de declarar la guerra, ja ho va fer contra Catalunya, i la de fer la pau, que encara esperem. Confiem, això sí, que la princesa d’Astúries rebi en la comunitat castrense un tracte més acurat que el que moltes dones han denunciat dels seus companys.
El ‘copyright’ és de Franco
L’actual exèrcit espanyol, sota les ordres constitucionals del Borbó, no deixa de ser una altra de les herències que va deixar Franco al règim actual. Va ser el 12 de setembre del 1939 quan el grup sediciós que va provocar el cop d’estat que va conduir a la guerra va decidir posar els tres exèrcits rebels sota un comandament únic, el del futur dictador, que també es va autoanomenar cap de l’estat. Les forces armades actuals, doncs, provenen d’aquella decisió de Franco que va conquerir el poder escampant el terror per tot el territori estatal amb el suport de Mussolini i l’Alemanya nazi. Franco sempre es va autoanomenar generalísimo pel seu poder sobre els tres exèrcits.
La Guàrdia Civil, el quart exèrcit
Per si Felip VI no en tingués prou amb tres exèrcits també compta amb la seva pròpia força de repressió interior, la Guàrdia Civil, que el 1986 va ser confirmada per la llei com a “cos militar”, ratificant l’origen castrense d’una policia d’intervenció directa que evitava que l’exèrcit hagués d’anar per tot el territori espanyol reprimint rebel·lions, perseguint delinqüents comuns o investigant delictes menors. La consideració de policia militar impedeix, per exemple, que hi hagi sindicats al cos. El todo por la patria dels quarters de la Guàrdia Civil ha estat sovint la millor definició de les seves activitats, sobretot contra la dissidència política.