La monarquia

Un Leopard per a Elionor

Era d’espe­rar. La prin­cesa espa­nyola Eli­o­nor de Borbó no seguirà el camí de l’acti­visme que repre­senta, per citar un nom, Greta Thun­berg, sinó que entrarà, per obli­gació, en una de les ins­ti­tu­ci­ons que més han fet per la pau, la soli­da­ri­tat i la democràcia en aquest país i a tot el món: l’exèrcit espa­nyol.

Pri­mer de tot s’ha de dir que des d’aquí patim per la pròpia inte­gri­tat de la filla del rei, no sigui que s’embar­qui en un d’aquests sub­ma­rins que s’enfon­sen o que miri d’apren­dre a pilo­tar un dels Leo­pard de l’any de la picor que han d’anar cap a la guerra d’Ucraïna. Si el con­flicte s’allarga en els anys, em pre­gunto, no hau­ria de ser ella mateixa la pri­mera a donar exem­ple i lide­rar un com­boi a la zona del Don­bass? O anirà, un cop hagi après les lliçons de les tres acadèmies (terra, mar i aire), cap a l’Afga­nis­tan, Síria, l’Iraq o l’Iran si final­ment una orga­nit­zació tan cari­ta­tiva com l’OTAN deci­deix que s’hi ha d’inter­ve­nir? O serà la futura reina també un exem­ple per a les tro­pes si la nova guerra freda amb Rússia puja un esglaó i cal enviar sol­dats a defen­sar Polònia?

La missió d’Eli­o­nor en el futur ha de ser la d’exer­cir de cap dels tres exèrcits com diu una Cons­ti­tució que ningú, veig, té la intenció de reto­car, ni que sigui una coma. Seran tres anys, segons la versió ofi­cial, de for­mació mili­tar pura i dura en què, no rigueu, aprendrà valors com “soli­da­ri­tat i aus­te­ri­tat”. Aus­te­ri­tat, diuen. Men­tres­tant, els estu­dis uni­ver­si­ta­ris, on real­ment es forja el pen­sa­ment i la capa­ci­tat crítica dels joves, que­den apar­cats, no fos cas que la prin­cesa decidís, tal volta, que pot­ser això de la monar­quia és una cosa tan tro­nada i medi­e­val que cal­dria fer un pen­sa­ment. Conei­xent el per­so­nal que corre per l’exèrcit espa­nyol ja li dei­xa­ran ben clar, com van fer amb Felip, que hi ha coses que a Espa­nya són sagra­des, per exem­ple, la uni­tat de la pàtria.

Eli­o­nor de Borbó, en el dis­curs dels Pre­mis Prin­cesa d’Astúries

Guerra i pau

Entre les missions que correspondran teòricament a Elionor i que ara són de Felip VI hi ha la de declarar la guerra, ja ho va fer contra Catalunya, i la de fer la pau, que encara esperem. Confiem, això sí, que la princesa d’Astúries rebi en la comunitat castrense un tracte més acurat que el que moltes dones han denunciat dels seus companys.

El ‘copyright’ és de Franco

L’actual exèrcit espanyol, sota les ordres constitucionals del Borbó, no deixa de ser una altra de les herències que va deixar Franco al règim actual. Va ser el 12 de setembre del 1939 quan el grup sediciós que va provocar el cop d’estat que va conduir a la guerra va decidir posar els tres exèrcits rebels sota un comandament únic, el del futur dictador, que també es va autoanomenar cap de l’estat. Les forces armades actuals, doncs, provenen d’aquella decisió de Franco que va conquerir el poder escampant el terror per tot el territori estatal amb el suport de Mussolini i l’Alemanya nazi. Franco sempre es va autoanomenar generalísimo pel seu poder sobre els tres exèrcits.

La Guàrdia Civil, el quart exèrcit

Per si Felip VI no en tingués prou amb tres exèrcits també compta amb la seva pròpia força de repressió interior, la Guàrdia Civil, que el 1986 va ser confirmada per la llei com a “cos militar”, ratificant l’origen castrense d’una policia d’intervenció directa que evitava que l’exèrcit hagués d’anar per tot el territori espanyol reprimint rebel·lions, perseguint delinqüents comuns o investigant delictes menors. La consideració de policia militar impedeix, per exemple, que hi hagi sindicats al cos. El todo por la patria dels quarters de la Guàrdia Civil ha estat sovint la millor definició de les seves activitats, sobretot contra la dissidència política.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.