‘London calling’
Estimats lectors, ja em perdonareu, però quina reacció no hauria tingut qualsevol mínim coneixedor de la vida i miracles de Joan Carles I en veure un titular en un tabloide britànic que incloïa el nom de l’emèrit al costat de conceptes com Londres, nit, club, festa privada i amics. Els pitjors pensaments que hom ha acumulat d’anys i anys de cultura literària i cinematogràfica sobre personatges de l’alta societat o de la noblesa anant de nit a segons quins clubs abdueixen qualsevol altra idea que no inclogui segons quins tipus de relacions íntimes, i més tractant-se de l’emèrit, que ja ha celebrat els 85 anys.
L’escapada a Londres ha inclòs aquesta setmana també una altra festa de celebració, la classificació del Madrid per a les semifinals de la Champions al barri més fatxenda de la ciutat: Chelsea. Florentino és un gran amic, i no només per això de la pilota, sinó per tota mena de negocis, inclòs el del ja famós AVE de la Meca (Aràbia Saudita), d’on haurien sortit els 500 milions de comissions que el monarca es va embutxacar quan encara era el líder de la democràcia espanyola.
El Daily Mail explica que Joan Carles va deixar el local més enllà de la mitjanit acompanyat de dos goril·les, d’aquests que paguem entre tots, per dirigir-se (suposem) a l’hotel. L’emèrit té pendent a Londres una trobada amb el seu parent i actual rei britànic, Carles III. Fa molts anys, en plenes vacances a Mallorca, va tirar la canya, sense èxit, a Lady Di però allò no va afectar gaire el fill d’Isabel per raons ja ben conegudes. L’emèrit no porta bé que la casa reial britànica no l’hagi convidat a la coronació del 6 de maig, reservada per a Felip VI i Letícia, i no se n’amaga. La fugida a Londres des de l’exili de Dubai no va ser comunicada a La Zarzuela, incapaç de controlar l’ànima més díscola de la família ara que han posat el llaç a Froilà. Durant el cap de setmana, el Borbó passejarà per Galícia tan feliç i navegarà amb l’emblema que millor l’ha definit des de sempre, el veler Bribón.
Joan Carles I, a la llotja de Stamford Bridge per presenciar el Chelsea - Real Madrid
Benvingut Mr. Borbó
Com sempre, una tirallonga de partits republicans han rondinat per la presència del rei a Galícia (Sanxenxo), començant pel BNG, seguint per EH Bildu, Més País, En Comú Podem i acabant per ERC. A la vila marinera, en canvi, la felicitat regna, mai més ben dit, entre els comerciants, que tornaran a fer l’agost en un mes d’abril.
Una vida que val el seu pes en or
Joan Carles I ja és multimilionari, si comptem també el seu patrimoni, però ho podria ser molt més si tingués un bon agent que gestionés els royalties, una altra paraula que li escau, de tots els que intenten aprofitar la seva vida i miracles per fer-se d’or. Aquesta setmana, al festival de Canes dedicat a la televisió, s’ha presentat una altra sèrie documental basada en la seva vida, Joan Carles: la caiguda d’un rei, produïda per SkyShowtime, que tindrà com a protagonistes destacats des de Corinna fins a Mario Conde i que comença amb el famós episodi dels elefants a Botswana. Hi ha més projectes en producció, però l’emèrit no reclama, de moment, drets d’autor.
La connexió entre Sanxenxo i el 23-F
Això de l’efecte papallona és sovint un conte de fades. M’interessen més els petits fils que van entrelligant la història mentre passen els anys i els uns estan a dalt i els altres (nosaltres), a baix. El gran home de confiança de l’emèrit a Sanxenxo i un dels amics que resisteixen al seu costat contra vent i marea és Pedro Campos, l’armador del Bribón, president del club nàutic de la vila i company d’aventures i de regates en tots els indrets imaginables. Campos, un empresari d’èxit, també és parent de polítics d’alta costura. El seu oncle és Leopoldo Calvo-Sotelo, candidat a l’investidura el dia que Tejero va entrar a trets al Congrés i va sol·licitar, sense èxit, que calia esperar l’“autoritat competent”.