La monarquia

Homicidi involuntari?

Va haver-hi uns quants segles en què les dife­rents monar­quies euro­pees, totes famílies unes de les altres, gover­na­ven el pla­neta i es repar­tien un pastís fins que molts súbdits van dir prou. Encara que­den ves­ti­gis d’aquells anys de glòria. Tenim el cas, per exem­ple, d’un dels dits pre­ten­dents al tron d’Itàlia, el príncep Víctor Manuel de Savoia, fill de l’últim monarca del país transalpí. Aristòcra­tes com ell tenen poca feina, per no dir gens, i ara es pas­se­gen per les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves per expli­car les seves coses.

L’italià s’ha apun­tat a Net­flix i ja s’ha des­ta­pat l’epi­sodi clau de la seva vida, més aviat avor­rida. L’hereu sense corona va ser tes­ti­moni d’un epi­sodi clau en la vida de Joan Car­les I, l’emèrit espa­nyol, ja que va pre­sen­ciar com aquest dis­pa­rava al seu germà –Alfons de Borbó– amb una arma fami­liar quan els bor­bons vivien exi­li­ats a Por­tu­gal.

“Tin­dria mol­tes coses per expli­car sobre Joan Car­les, però no ho puc fer perquè tin­dria pro­ble­mes.” La família de Víctor Manuel també es va exi­liar a Por­tu­gal després de la cai­guda de la monar­quia ita­li­ana el 1946, quan aquests van per­dre un referèndum. “Joan Car­les I era male­du­cat amb mi però solíem jugar a dis­pa­rar trets a ampo­lles i pots a la platja de Cas­cais.” L’italià admet que aquests jocs, no exempts de perill, se’ls van esca­par de les mans i que ell en va ser tes­ti­moni directe. “Jua­nito –que és com li dèiem– la va fer grossa. Va dis­pa­rar al seu germà [14 anys] i el va matar. Va dis­pa­rar a través d’un armari. Ho vaig veure tot. Vaig ama­gar imme­di­a­ta­ment la meva arma, si no segur que m’hau­rien cul­pat a mi, com sem­pre feien”, recorda Víctor Manuel en la seva inter­venció al pro­grama.

Joan Car­les I, que tenia divuit anys, no va haver d’afron­tar cap judici pels fets. Sim­ple­ment el seu pare li va fer jurar que tot ple­gat havia estat un des­a­for­tu­nat inci­dent.

Joan Car­les, a dalt, al cen­tre i Alfon­sito, a sota a la dreta

Batalla pel tron

La vida de Víctor Manuel ha estat un seguit d’escàndols. El més recordat és un sopar al Palau de la Zarzuela quan va colpejar directament el duc Amadeu de Savoia-Aosta perquè aquest havia estat nomenat pels legitimistes hereu al tron italià. El duc va caure directament als peus de la reina Anna Maria de Grècia, en una escena inoblidable.

Cròniques murcianes

Felip VI a Wimbledon rendit al talent de Carlos Alcaraz a una setmana de Wimbledon no és un gest casual. El tennista és de Múrcia, territori on el PP negocia amb els amics de Vox per formar govern. Alcaraz és un nacionalista de pedra picada, “fanàtic” del Madrid segons les seves pròpies paraules, i més espanyol que Alonso de Guzmán y Sotomayor. No el veig votant qualsevol d’aquests partits que demanen que els rics paguin més impostos. El rei, doncs, es va afegir a la festa més ibèrica de totes. El tennista ho té tot. No s’ha de perdonar, com altres, pel fet de ser català, i se’l veu gaudir tant a la pista com amb qualsevol bandera espanyola o al costat del “seu” rei.

Quina vida!

No és cap sorpresa. Les eleccions d’aquest diumenge no alteren l’agenda dels reis, que continuaran les seves eternes vacances, aquesta vegada a Palma de Mallorca al conegut palau de Marivent, que cada estiu tenen a la seva disposició. Aquests dies s’ha sabut que el govern espanyol paga, a través de Patrimonio Nacional –fora del sou oficial dels monarques– mig milió d’euros només en neteja cada vegada que Felip, Letícia i familiars hi passen uns dies. El rei, doncs, celebrarà el resultat electoral –sempre guanya, com la banca– als llocs més exclusius de les Illes.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor