Confraternitzant amb el dictador

Enguany es com­plei­xen 100 anys del cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el pri­mer dic­ta­dor espa­nyol del segle XX. I, encara avui, els his­to­ri­a­dors deba­ten sobre el paper d’Alfons XIII en la cons­pi­ració que va ordir l’ales­ho­res capità gene­ral de Cata­lu­nya. En tenia conei­xe­ment? Va inter­ve­nir per convèncer algun dels capi­tans gene­rals? Allò que està clar és que el monarca va aju­dar a pre­pa­rar el ter­reny que va fer pos­si­ble el cop; i, al mateix temps, que tenia motius sufi­ci­ents per aco­llir-lo amb entu­si­asme, més enllà de la capa­ci­tat o no d’ado­nar-se que amb el seu suport al dic­ta­dor estava pre­pa­rant el ter­reny per a la República.

Després del des­as­tre mili­tar d’Annual, que havia pro­vo­cat la mort de més de nou mil sol­dats espa­nyols, Alfons XIII va començar a expres­sar ober­ta­ment les seves reser­ves cap al sis­tema par­la­men­tari. Les “peti­te­tes de la política”, tal com les ano­me­nava. En un dis­curs pro­nun­ciat a Còrdova el 23 de maig del 1921, el rei ins­tava el Congrés a “recor­dar que és man­da­tari del poble” i va afe­gir que “dins i fora de la Cons­ti­tució hau­ria d’impo­sar-se i sacri­fi­car-se pel bé de la pàtria”. Alguns mesos després, en un dinar amb alguns ofi­ci­als del des­ta­ca­ment de Bar­ce­lona, Alfons XIII els va recor­dar que no tenien “cap altre com­promís que el jura­ment pres­tat a la pàtria i al rei”. Mesos després, el monarca va adver­tir a García Pri­eto, el pre­si­dent de l’exe­cu­tiu, que estava dis­po­sat a gover­nar tot sol, sense els par­tits; i va anun­ciar la pos­si­bi­li­tat d’una dic­ta­dura mili­tar que hau­ria de “dei­xar pas als governs que res­pec­tes­sin la volun­tat popu­lar”, tal­ment com si ell fos l’intèrpret d’aquesta volun­tat. El rei, que des del pri­mer dia de man­dat es va dedi­car a fer i des­fer governs com qui inter­can­via cro­mos, va pre­pa­rar a consciència el ter­reny de la dic­ta­dura.

Alfons XIII amb Miguel Primo de Rivera pocs dies després del cop d’estat.