La monarquia

El complot del Garraf

El 1925, en plena dic­ta­dura de Primo de Rivera, Alfons XIII va estar a punt de volar pels aires a Cata­lu­nya en el com­plot del Gar­raf, una ope­ració que hau­ria pogut can­viar el destí del país. Per pri­mer cop en la història de la Cata­lu­nya moderna, mem­bres i grups del movi­ment inde­pen­den­tista van pre­pa­rar una acció de gran enver­ga­dura per matar el monarca i mem­bres de la seva família. En l’acció van coin­ci­dir-hi gent pro­vi­nent de la branca mili­tar del cone­gut Estat Català, ano­me­nada Ban­dera Negra, i d’Acció Cata­lana, tots molt joves. La presència de traïdors dins del grup va com­por­tar la detenció dels impli­cats.

L’intent d’atemp­tat va ser la reacció d’aquests grups a la visita, el 1924, del rei a Cata­lu­nya, i a les parau­les que va dei­xar anar: “La unión de los pue­blos de España fue fruto del amor. Pasó el tiempo y vino un rey, Felipe V –y tened en cuenta que os lo dice un Borbón– que tomó medi­das que muc­hos habéis con­si­de­rado injus­tas, pero que eran nece­sa­rias para la pro­pia Cataluña.” A par­tir d’aquell dia, mem­bres de Ban­dera Negra, lide­rats per Mar­cel·lí Perelló, van deci­dir que quan el rei tornés a Bar­ce­lona s’inten­ta­ria atemp­tar con­tra la seva vida.

El pri­mer intent, el 29 de maig, a la plaça Cata­lu­nya, no va reei­xir. L’ope­ració es va can­cel·lar i es va acti­var un pla alter­na­tiu, el de fer volar el tren reial l’endemà, al seu pas per la fora­dada del Gar­raf a pro­posta de l’ano­me­nat Grup dels Set, for­mat per mili­tants tan hete­ro­ge­nis com Miquel Badia, Emili Gra­nier i Jaume Mira­vit­lles. Fran­cesc Macià estava d’acord amb les pro­tes­tes con­tra la visita del rei, però no apro­vava una acció d’una violència tan extrema.

El grup va ser des­co­bert per una delació, tot i que mai ha que­dat clar qui va ser l’infor­mant, i Primo de Rivera ho va apro­fi­tar, és clar, per ini­ciar una forta repressió con­tra el cata­la­nisme, amb deten­ci­ons, tor­tu­res i la con­demna a mort de Jaume Compte, que va ser amnis­tiat quan el dic­ta­dor va per­dre el poder.

Visita d’Alfons XIII a Bar­ce­lona, el 1924

Ressò a casa i a fora

Joan Creixell explica al llibre sobre el complot que va ser un fet molt popular, també internacionalment, durant aquells anys, malgrat la censura. “La història de Catalunya sota Primo de Rivera resultaria incompleta sense fer esment al complot, però també hem de dir que sense la dictadura dubtem que mai hagués tingut lloc aquell intent d’atemptat.”

De Hitler a Suharto

Al llibre de Joan Creixell sobre el complot per assassinar el rei, un dels participants en l’operació, Emili Granier Barrera –el de l’esquerra de la imatge–, fa un pròleg en què es postula clarament, amb tot, com a contrari al terrorisme. “El combato per ineficaç.” Ara bé, ell mateix recorda que hi ha hagut moments en la història en què aquesta tesi potser no era la més encertada. “Alfons XIII apadrinava la repressió global i els cops d’estat.” “Si els autors –hi afegeix– del primer atemptat contra Hitler l’haguessin mort, milions de persones ho haurien celebrat i ens hauríem estalviat centenars de milers de víctimes; també hauria estat eficaç la mort del dictador dominicà Trujillo, la de Pinochet o la de Suharto.”

La pena de mort

Jaume Compte, que hauria estat un dels fabricants de la bomba que havia de matar el rei, va ser condemnat a mort però posteriorment amnistiat. Amb tot, va morir poc després en els fets del 6 d’octubre del 1934. Quan Companys va proclamar la República Catalana, es va atrinxerar als locals del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria. Les tropes espanyoles van atacar amb artilleria el local i va ser una de les víctimes. Compte –el segon per l’esquerra a la imatge– havia fundat el seu propi partit, amb el nom d’Estat Català - Força Separatista d’Extrema Esquerra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor