El dia que Lleida va plorar sang
Què celebren aquesta gent? És el que ens hauríem de preguntar cada vegada que arriba un 12 d’octubre, la festa de la hispanitat, el jorn que va donar el tret a la fúria conqueridora de sang i foc que es va desencadenar a Amèrica. La llegenda negra.
Però el 12 i sobretot el 13 d’octubre són dates que a Catalunya, sobretot a Lleida, tenen una significació rellevant. Les tropes de Felip V, el primer dels Borbons, van entrar a Lleida el 1707, en plena invasió per aconseguir el poder i van provocar una matança tan salvatge que durant segles la gent del municipi en va tenir memòria. El 12 d’octubre, l’exèrcit de l’home que penetraria a Barcelona, el duc de Berwick, va començar el bombardeig de les muralles de la ciutat.
L’assalt de les tropes, amb una superioritat numèrica absoluta, va ser un acarnissament, especialment al convent del Roser. Centenars d’habitants hi van buscar refugi aprofitant el caràcter religiós de l’edifici. Va ser en va. Els soldats el van cremar de dalt a baix i tots els que eren a dins van morir, fossin homes, dones, nens o vells. També van tastar l’espasa dels vencedors els que es van amagar a l’Hospital de Santa Maria.
La resistència a la Seu Vella i al Castell del Rei encara va durar un mes més, fins a l’11 de novembre, esperant uns reforços que no van arribar mai. L’actuació dels homes de Felip V va deixar una ciutat que tenia 6.000 habitants en una vila tota per reconstruir de poc més de 2.000. La Paeria va ser abolida i la Seu Vella es va convertir en una caserna militar des del qual s’havia de preparar el sotmetiment militar a la resta dels catalans.
Berwick, després de la victòria, va donar via lliure als seus soldats per completar el saqueig a totes les cases i edificis públics mentre incendiava i destruïa tot el que trobava pel camí. Era un avís per a navegants.
Gravat de Gabriel Bodenehr del 1720 sobre el setge de les tropes borbòniques a Lleida
Adeu a la Paeria
Lleida va ser la primera ciutat catalana en patir els canvis de Felip V. Així, el monarca va abolir la Paeria, la forma de govern municipal de Lleida instaurada per Jaume I el 1264. Va concentrar tot el poder en la seva persona. A més, va eliminar la universitat de Lleida, fundada el 1300, que posteriorment va ser considerada la més antiga de Catalunya.
L’única victòria que celebrem?
Des que els Borbons van deixar els Països Catalans fets engrunes físicament, políticament i culturalment, hi pot haver la sensació que ens hem acostumat a celebrar derrotes. No és així. Dilluns, el País Valencià va viure la seva festa nacional (9 d’octubre) i no és cap data relacionada amb la refotuda guerra de Successió. Un 9 d’octubre va ser el dia que Jaume I va fer l’entrada a València (1238) completant la seva conquesta. A la dreta i la ultradreta, això de celebrar la victòria d’un rei que escrivia en català no els acaba de fer el pes, però sí que festegen, com a mínim, que fos l’home que expulsés l’últim rei musulmà de València, Zayyan ibn Mardanix.
Elionor es queda sense el ‘premi’ de la desfilada
Molt interessant la justificació que van donar fonts de la Casa del Rei a El País per justificar l’absència d’Elionor en la desfilada al costat dels seus companys. Resulta que no és “convenient” tant per la situació interna com per la internacional. No els falta raó. Per a la dreta espanyola, ara mateix no està garantida ni la unitat d’Espanya i, per tant, hauria d’actuar l’exèrcit. A més, si cal enviar tropes a alguns dels conflictes que hi ha al món hi aniria la valenta hereva del tron de Felip VI.