Vostè jutja
Se m’ha acusat en aquesta secció de tendenciós i d’exercir excessivament el meu dret a la llibertat d’expressió per escombrar sempre cap a la mateixa banda. Abandonem, ni que sigui per un dia, les nostres fílies i fòbies i centrem-nos, com diuen els grans advocats i fiscals, en els fets quan parlem de la nostra monarquia.
El juliol del 1969, Francisco Franco va designar Joan Carles I com a successor i ell va jurar guardar els principis del Movimiento Nacional. El referèndum sobre la Constitució espanyola del 1978 no va incloure la pregunta república –que era el règim sobre el qual s’havia alçat el dictador–o monarquia. En aquella Constitució se li conferia rang de símbol de la unitat d’Espanya i hereu dels Borbons, la dinastia, entre d’altres, de Felip V. L’home que, segons els tribunals espanyols, va organitzar el cop d’estat del 1981 va ser el general Armada, antic secretari i amic personal del rei. Sense fer judicis morals, el matrimoni amb Sofia de Grècia va ser un tripijoc. El rei espanyol va mantenir relacions amb dones del seu entorn, fet que no tindria rellevància si no fos per amenaces denunciades per algunes d’elles i suborns pagats amb fons reservats per comprar el seu silenci, tot això confirmat per funcionaris de l’Estat.
Seguim. El patrimoni del rei durant el seu càrrec com a cap d’estat s’ha multiplicat exponencialment com han exposat diferents reportatges periodístics, el més rellevant el de la revista Forbes. Ha defraudat Hisenda, com ha reconegut ell mateix. Té comptes a Suïssa, com ha reconegut ell mateix. Els grans amics els té a les dictadures del golf Pèrsic, on viu fugat sense haver estat jutjat. L’Estat no ha fet cap auditoria per saber com s’ha beneficiat aquestes dècades del seu càrrec. El seu gendre va acabar a la presó per aprofitar-se dels seus enllaços familiars. La seva filla no hi va acabar, tot i que n’era sòcia i havia signat els mateixos documents. No s’ha obert cap investigació sobre cap ni una de les acusacions de la seva amiga i/o amant Corinna Larsen. No ha reconegut els seus fills fora del matrimoni ni amb proves d’ADN. El seu successor és Felip VI, tot i que tenia una germana més gran. No hi ha cap referèndum a la vista. De fet, estan prohibits.
Franco, cedint el testimoni a Joan Carles I el 1969
Bon comportament
Certament, tots els que han tractat l’emèrit de prop en destaquen el seu tarannà afable. Amic dels seus amics, que en diuen. Això no ha estalviat mai a ningú una condemna quan he exposat càrrecs com els d’abans. Com a molt, el bon comportament als centres penitenciaris ha ajudat a la reducció de penes i, si fos el cas, seria el primer a aplaudir-la.
Elionor i les mirades còmplices
Els reportatges sobre les diferents parelles que ha tingut Elionor, la futura reina d’Espanya segons la Constitució, han estat constants des del seu exili a Gal·les per estudiar el batxillerat. Ara que es troba a l’acadèmia militar de Saragossa envoltada de cadets, el ball de noms i rumors continua davant l’alegria de la premsa rosa i altres pamflets digitals, que feia temps que no sabien on agafar-se. En la salutació d’un company de l’acadèmia el 12 d’octubre passat durant la recepció reial, tothom hi va veure una relació íntima i un nou aspirant a rei d’Espanya. I si en realitat li agraden les noies?
Felip VI, nou traïdor espanyol
Per als que vulgueu perdre el temps remenant per les xarxes, sobretot a TikTok i X (abans dita Twitter), hi ha alguns vídeos fantàstics de ciutadans espanyols que se senten traïts per Felip VI. Tal com ho llegiu. El seu delicte final i pel qual hauria de ser destituït o alguna cosa pitjor no és només haver rebut Pedro Sánchez a La Zarzuela, sinó permetre que negociï amb rojos i sobretot independentistes (ergo Carles Puigdemont) una investidura que deixarà sense la presidència i la vicepresidència Núñez Feijóo i Santiago Abascal, respectivament. Tot el que no sigui això, ja ho sabem, és ETA.