La monarquia

Vostè jutja (II)

Pocs hauríem apos­tat per Anto­nio Tejero com a pos­si­ble lec­tor de La República però heus aquí que, just després de l’arti­cle publi­cat la set­mana pas­sada, ha con­fir­mat lle­tra per lle­tra, que tam­poc cos­tava tant, allò que s’hi publi­cava. Si no recor­deu el con­tin­gut fareu bé de recu­pe­rar-lo. Tejero, el guàrdia civil que va entrar armat al Congrés aquell 23-F del 1981, ho pot dir més fort però no més clar. Joan Car­les I i el seu amic Armada esta­ven al dar­rere del cop d’estat amb la com­pli­ci­tat, entre molts d’altres, de Felipe González. Tejero és un fatxa, un fran­quista i un col­pista, però en un judici sobre els fets que van pre­ce­dir aque­lla pan­to­mima seria un tes­ti­moni clau.

L’antic mili­tar con­firma, en una entre­vista publi­cada a El Español, allò que tot­hom ha donat sem­pre per fet però que s’ha vol­gut tapar a major glòria de Joan Car­les I, pre­sumpte sal­va­dor de la democràcia, quan en rea­li­tat només va pre­ser­var el seu càrrec. El resum és que el rei va pac­tar amb el gene­ral Armada, con­fi­dent i antic secre­tari reial, un govern de con­cen­tració al seu gust. El gene­ral, com a auto­ri­tat com­pe­tent, s’havia de pre­sen­tar al Congrés a pren­dre les reg­nes d’Espa­nya, o a inten­tar-ho. Per què se’n va anar tot en orris? La versió de Tejero és que el futur Con­sell de Minis­tres també tin­dria mem­bres soci­a­lis­tes i per aquí ell no hi pas­sava i per això va atu­rar el cop men­tre a la Zar­zu­ela pre­pa­ra­ven la seva pròpia ope­ració de màrque­ting amb el rei apa­rei­xent a la tele­visió.

El relat de Tejero, ja amb 91 anys, no can­via gaire els fets ja cone­guts i rela­tats –fins i tot per un monàrquic com Javier Cer­cas– en què el PSOE es va ficar de qua­tre potes en la cons­pi­ració con­tra la democràcia. A la llarga no li va sor­tir mala­ment perquè l’entrada de Tejero va dei­xar mig Espa­nya amb la sen­sació que calia real­ment fre­nar les deman­des ter­ri­to­ri­als cata­la­nes i bas­ques, tot i que els pri­mers anàvem amb el lliri. A Euskal Her­ria, ETA estava molt lluny encara de ces­sar la seva acti­vi­tat armada i a Espa­nya això es con­si­de­rava una guerra.

Anto­nio Tejero, el 23-F del 1981.

Sobre la Constitució

L’entrevista de Tejero ha vingut a tomb de la denúncia que ha posat contra Pedro Sánchez per incomplir la Constitució amb els seus pactes. Té gràcia que el colpista major del regne ara apel·li a la carta magna per anar contra l’actual president, però ja ho diu ell: “No m’agrada la Constitució però tampoc el bacallà i me’l menjo si me’n posen un al davant.”

Elionor jurarà la ‘seva’ Constitució

La Casa Reial no ha convençut, i probablement ni ho ha intentat, ERC, Junts, Bildu i el BNG perquè participin en la jornada històrica en què la princesa Elionor farà 18 anys i jurarà la Constitució. L’hereva al tron acumula ja més jornades històriques que els grans dies del procés. Que si se’n va a Gal·les, que si debuta amb l’exèrcit, que si jura la bandera, que si fa la desfilada, que si mira de reüll un soldat, que si fa el discurs dels premis Princesa d’Astúries i ara, que si jura la seva carta magna. Els que s’hi apuntaran a primera fila, és clar, són els de Vox, ara més monàrquics que Alfons XIII mentre que els presumptes republicans de Sumar i Podem no ho tenen clar.

Victòria Frederica, una lladre més a la família

Sembla que la cleptomania és una característica que els Borbons porten ben arrelada al seu ADN. Així, la filla de la infanta Helena, la coneguda Victòria Frederica, que es defineix com a influencer, es va quedar totes les mostres d’una coneguda marca cosmètica en un acte publicitari en què tots els convidats havien d’endur-se el seu petit regal. La neboda de Felip VI no en va tenir prou i aprofitant que la seva bossa era més gran que totes les altres la va carregar fins que no va poder més.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor