Vostè jutja (II)
Pocs hauríem apostat per Antonio Tejero com a possible lector de La República però heus aquí que, just després de l’article publicat la setmana passada, ha confirmat lletra per lletra, que tampoc costava tant, allò que s’hi publicava. Si no recordeu el contingut fareu bé de recuperar-lo. Tejero, el guàrdia civil que va entrar armat al Congrés aquell 23-F del 1981, ho pot dir més fort però no més clar. Joan Carles I i el seu amic Armada estaven al darrere del cop d’estat amb la complicitat, entre molts d’altres, de Felipe González. Tejero és un fatxa, un franquista i un colpista, però en un judici sobre els fets que van precedir aquella pantomima seria un testimoni clau.
L’antic militar confirma, en una entrevista publicada a El Español, allò que tothom ha donat sempre per fet però que s’ha volgut tapar a major glòria de Joan Carles I, presumpte salvador de la democràcia, quan en realitat només va preservar el seu càrrec. El resum és que el rei va pactar amb el general Armada, confident i antic secretari reial, un govern de concentració al seu gust. El general, com a autoritat competent, s’havia de presentar al Congrés a prendre les regnes d’Espanya, o a intentar-ho. Per què se’n va anar tot en orris? La versió de Tejero és que el futur Consell de Ministres també tindria membres socialistes i per aquí ell no hi passava i per això va aturar el cop mentre a la Zarzuela preparaven la seva pròpia operació de màrqueting amb el rei apareixent a la televisió.
El relat de Tejero, ja amb 91 anys, no canvia gaire els fets ja coneguts i relatats –fins i tot per un monàrquic com Javier Cercas– en què el PSOE es va ficar de quatre potes en la conspiració contra la democràcia. A la llarga no li va sortir malament perquè l’entrada de Tejero va deixar mig Espanya amb la sensació que calia realment frenar les demandes territorials catalanes i basques, tot i que els primers anàvem amb el lliri. A Euskal Herria, ETA estava molt lluny encara de cessar la seva activitat armada i a Espanya això es considerava una guerra.
Antonio Tejero, el 23-F del 1981.
Sobre la Constitució
L’entrevista de Tejero ha vingut a tomb de la denúncia que ha posat contra Pedro Sánchez per incomplir la Constitució amb els seus pactes. Té gràcia que el colpista major del regne ara apel·li a la carta magna per anar contra l’actual president, però ja ho diu ell: “No m’agrada la Constitució però tampoc el bacallà i me’l menjo si me’n posen un al davant.”
Elionor jurarà la ‘seva’ Constitució
La Casa Reial no ha convençut, i probablement ni ho ha intentat, ERC, Junts, Bildu i el BNG perquè participin en la jornada històrica en què la princesa Elionor farà 18 anys i jurarà la Constitució. L’hereva al tron acumula ja més jornades històriques que els grans dies del procés. Que si se’n va a Gal·les, que si debuta amb l’exèrcit, que si jura la bandera, que si fa la desfilada, que si mira de reüll un soldat, que si fa el discurs dels premis Princesa d’Astúries i ara, que si jura la seva carta magna. Els que s’hi apuntaran a primera fila, és clar, són els de Vox, ara més monàrquics que Alfons XIII mentre que els presumptes republicans de Sumar i Podem no ho tenen clar.
Victòria Frederica, una lladre més a la família
Sembla que la cleptomania és una característica que els Borbons porten ben arrelada al seu ADN. Així, la filla de la infanta Helena, la coneguda Victòria Frederica, que es defineix com a influencer, es va quedar totes les mostres d’una coneguda marca cosmètica en un acte publicitari en què tots els convidats havien d’endur-se el seu petit regal. La neboda de Felip VI no en va tenir prou i aprofitant que la seva bossa era més gran que totes les altres la va carregar fins que no va poder més.