La princesa va despullada
Una de les anècdotes del jurament constitucional d’Elionor que explica molt bé com els seus súbdits s’empassen la monarquia amb unes ganes i alegria que no m’obligueu a fer metàfores, és la del cotxe amb què va arribar al Congrés. Parlem del Rolls Royce Phantom IV amb què es va passejar amb la seva germana pel centre de Madrid, un objecte únic de quatre rodes que simbolitza un poder únic. Quin treballador pot tenir un Rolls Royce de disseny únic al seu garatge?
Els amics de Telemadrid van arribar a dir, sense despentinar-se, que el vehicle va ser un regal d’Adolf Hitler a Francisco Franco, donant a entendre que no n’hi ha per tant si es va a jurar una presumpta constitució democràtica muntada sobre un artefacte nazi. Ràpidament van sonar totes les alarmes entre els que fan la propaganda de la casa reial, que són molts i cobren encara més. No patiu, van dir, que el cotxe no era de Hitler, sinó que el va encarregar personalment Franco a la marca britànica el 1962, com si això ja estalviés a Elionor qualsevol vincle amb poders antidemocràtics. Que fos el cotxe del règim franquista ja no era un problema, més aviat il·luminava tots els que l’aplaudien amb ganes. No hi va haver cap nen, com en el conte, que digués com de despullada anava la princesa sobre un vehicle forjat gràcies a la victòria dels colpistes el 1936 i a la posterior matança.
Tota la pompa, la que es va veure a la televisió i la que no –la festa va continuar de forma privada en un gran palau de Madrid–, era simplement l’esforç de Felip VI i els seus assessors per demostrar que el poder monàrquic encara té una ascendència, però la realitat és que quan la princesa, per moltes llengües que parlés, va fer el seu discurs no va tenir al davant cap dels grans partits catalans, bascos ni gallecs, i que la minoria republicana espanyola tampoc s’hi va presentar.
Elionor, al Rolls Royce Phantom IV que va fer fabricar Franco
Letícia, què tens?
Sense ser un expert en comunicació no verbal he vist prou gent a la meva vida per preguntar-me quin coi de problema té la reina d’Espanya. Cada vegada que apareix en un acte públic el seu rictus no només és seriós, sinó d’estar emprenyada amb el món en general. Potser sí que s’ha passat de frenada amb les operacions estètiques.
L’ovació de sis minuts de ‘certs’ republicans
Hi ha algunes coses que van sorprendre i d’altres que no tant durant l’acte d’Elionor. De la primera part potser el més rellevant va ser veure els dos ministres de Sumar, Yolanda Díaz i el català Joan Subirats, afegint-se amb eufòria als sis minuts d’ovació que va rebre l’hereva al tron després de la signatura. Van ser els únics del seu partit, però aquesta vegada van estar al costat de Vox. Els principis republicans van quedar amagats al calaix dels records de quan eren activistes, o això diuen, a les seves respectives universitats. Després donaran lliçons a Junts o al PNB sobre si són tan de dretes com el PP, però aquesta vegada ells van aplaudir, i ben fort, la monarquia.
El precedent d’Isabel II
Els mitjans espanyols s’han adonat que quan arribi el moment, si arriba, Elionor serà la primera reina no consort espanyola des dels temps d’Isabel II. Ho diuen com si això fos un gran mèrit, però no recorden el currículum de la seva antecessora, de qui hem parlat a bastament. Isabel II és coneguda pel seu incomptable nombre d’amants i perquè es dona per fet que alguns dels seus fills tenen encara avui dia pares desconeguts. Entre això i la promiscuïtat de Joan Carles I la futura reina té camp per córrer.