Felip VI, l’últim croat d’Occident
Com a dirigent occidental, Felip VI va condemnar amb gran celeritat les accions terroristes de Hamas que van provocar la guerra que es viu al Pròxim Orient. Després, com tants d’altres, es va oblidar dels civils de Gaza, allò tan conegut dels morts de primera i de segona. El Borbó té una relació excel·lent amb els dirigents de l’Estat d’Israel i el moviment sionista. De fet, li han reconegut fins i tot el títol simbòlic de rei de Jerusalem, un anacronisme que ve del temps de les croades i que desconeix gairebé tothom.
Com sempre, fins i tot en aquests detalls nobiliaris que es remunten a mil anys, els Borbons han volgut deixar clar que és Felip el monarca de la ciutat sagrada, tot i els dubtes històrics d’aquesta reivindicació, que corresponia, com tantes d’altres, a la corona d’Aragó. El primer que el va ostentar va ser Alfons el Magnànim, gràcies a la seva conquesta de Nàpols. Un cop els musulmans van expulsar els cristians de Jerusalem i tota Palestina, aquell regne va passar a ser simplement una terra promesa i inabastable. Amb tot, el títol, com l’energia, no va desaparèixer, sinó que es va anar transformant fins que va quedar afegit com un accèssit a la corona napolitana. Alfons, de fet, va viure a Nàpols gairebé tota la seva vida, i un dels seus grans objectius va ser sempre mantenir aquell territori, fins al punt que es va oblidar d’afers de la corona molt més rellevants.
El fill d’Alfons va ser, és clar, Ferran el Catòlic, que va passar a ser també el rei de Jerusalem. Ferran, però, va fer coses molt més rellevants, primer de tot casar-se amb Isabel, unir Aragó i Castella i crear un imperi certament temut arreu. Nàpols i Jerusalem van quedar vinculats per “dret de conquesta” a Ferran i, per tant, a Aragó, no pas a Castella. Per a la corona espanyola aquest títol pertany a Felip VI perquè considera que l’origen ve de Ferran quan aquest estava casat amb Isabel, però Alfons ja l’havia assolit el 1441 quan el va heretar de Joana II, reina de Jerusalem entre el 1414 i el 1419.
Felip VI, amb el president d’Israel, Reuven Rivlin
Jaume ho va intentar
Molts personatges històrics catalans van participar en les croades que van alçar el regne. Personatges com Berenguer Ramon II, Guillem de Cerdanya i fins i tot Jaume I, que va protagonitzar un intent fracassat de croada el 1269 en què els cristians pretenien recuperar la ciutat ja en mans del cabdill Saladí des del 1187.
L’extrema dreta fa pinya i pressiona el rei
Després d’engegar la maquinària de la repressió aquell 3 d’octubre del 2017 de glòria per a Felip VI, ara s’acosta el moment en què probablement haurà de signar una amnistia que posarà el poder judicial de genolls si no troben una escletxa per tombar-la. Una de les màximes del rei, fins i tot la seva filla ja ho diu obertament en els seus primers discursos, és la igualtat de tots els espanyols i tal i qual... Per a l’extrema dreta i la dreta –la línia que les separa és cada vegada més fina– la signatura del rei a un decret d’amnistia avalat per Puigdemont serà un acte de covardia més. Tanmateix, no pot de cap manera negar-s’hi, només impedir d’alguna manera que el paper arribi a les seves mans.
Alfonso Guerra ‘pateix’ pel règim
No només la dreta tem que Felip VI no tingui més remei que signar l’amnistia. Alfonso Guerra, l’ànima ultra dels socialistes, també admet que la llei anirà precisament contra el discurs del Borbó del 3 d’octubre i, no cal dir-ho, contra la Constitució. Ha insinuat que la solució final sigui que una colla de socialistes renegats es facin enrere i salvin Espanya, de la forma que l’entenen ells. Fins ara tot eren rumors i especulacions. Amb el text aprovat, però, comença el ball de veritat.