Contes a domicili

El petit Adrià, de 6 anys, té els ulls posats sobre la pantalla del telèfon mòbil. Enganxat com està a un d’aquests jocs de persecucions, lluites i salts d’obstacles plens de llums i de color d’internet, se li fa costa amunt quan els pares li diuen que al cap de poca estona arribarà a casa una contacontes. Una noia que li explicarà històries. Fa mitja rialla forçosa i continua jugant, fins que arriba Rat Cebrián, una de les tres narradores que integren el col·lectiu Entret(r)es de Tarragona, que fa cinc anys, veient la davallada de les sessions de contes per al públic infantil que es va registrar en biblioteques i altres espais a causa de les retallades econòmiques, van decidir engegar l’activitat contes a domicili: anar a casa d’infants i oferir-los “una ocasió única per assaborir moments amb la família a través de les històries”, diu Cebrián.

Arriba més tard de l’hora prevista, les vuit del vespre. L’Adrià s’amaga darrera la cortina, però, passada la timidesa inicial, s’asseu amb els pares al sofà de casa, amb la Rat al davant. Per a aquest vespre, en aquesta casa de Reus, ha triat tres contes: El follet Poca Son, de creació pròpia (Rat Cebrián, a més d’explicar-ne, fa trenta anys que n’escriu, de contes, i el personatge Poca Son és el protagonista d’una col·lecció de deu contes que està embastant); El molinet de sal i La princesa de la sal. En tenia un altre de previst, Els cinc horribles, però passades les deu de la nit, l’Adrià ja comença a bellugar, a deixar intuir que està cansat i que potser té son. “I diuen i conten, i conten i diuen, que va ser així durant molt de temps...” I s’acaba la història. La manera com l’ha explicat és determinant per captar l’atenció del petit, però encara ho és més que la història tingui pes per si mateixa: “Cal trobar bons contes: que siguin enginyosos, que estiguin ben plantejats, que creïn aviat un univers màgic, que sorprenguin..., i després hi hem de sumar els valors que volem treballar: de superació personal, per aguditzar l’enginy per resoldre situacions... La història és important, perquè si no els contes grinyolen”, diu Cebrián, que destaca, però, que tot i que “una bona història ha de tocar els sentiments de la gent i l’ha de fer reflexionar”, ella defuig d’explicar després cap “moralisme”.

Va ser una amiga de la mare qui va regalar la sessió de contacontes a l’Adrià i als seus pares, que han viscuts uns mesos difícils, ja que el nen es va haver de sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia que va obligar la família a passar molts mesos a l’hospital. Quan s’acaba la sessió, Rat Cebrián, com les altres integrants del col·lectiu, no cobra diners. No volen que siguin un impediment per a cap família i proposen un intercanvi: “En un món de diners, cada sessió costaria uns 60 euros”, però lluny de fixar cap tarifa, les contacontes prefereixen un regal, pensat i decidit per la mateixa família: “De vegades marxem amb el cotxe carregat de fruites i verdures, d’altres amb un cap de setmana en un apartament, un pastís fet pels nens..., coses que la família pot donar», explica Cebrián.