Contes a domicili

El petit Adrià, de 6 anys, té els ulls posats sobre la pan­ta­lla del telèfon mòbil. Engan­xat com està a un d’aquests jocs de per­se­cu­ci­ons, llui­tes i salts d’obs­ta­cles plens de llums i de color d’inter­net, se li fa costa amunt quan els pares li diuen que al cap de poca estona arri­barà a casa una con­ta­con­tes. Una noia que li expli­carà històries. Fa mitja ria­lla forçosa i con­ti­nua jugant, fins que arriba Rat Cebrián, una de les tres nar­ra­do­res que inte­gren el col·lec­tiu Entret(r)es de Tar­ra­gona, que fa cinc anys, veient la dava­llada de les ses­si­ons de con­tes per al públic infan­til que es va regis­trar en bibli­o­te­ques i altres espais a causa de les reta­lla­des econòmiques, van deci­dir enge­gar l’acti­vi­tat con­tes a domi­cili: anar a casa d’infants i ofe­rir-los “una ocasió única per assa­bo­rir moments amb la família a través de les històries”, diu Cebrián.

Arriba més tard de l’hora pre­vista, les vuit del ves­pre. L’Adrià s’amaga dar­rera la cor­tina, però, pas­sada la timi­desa ini­cial, s’asseu amb els pares al sofà de casa, amb la Rat al davant. Per a aquest ves­pre, en aquesta casa de Reus, ha triat tres con­tes: El follet Poca Son, de cre­ació pròpia (Rat Cebrián, a més d’expli­car-ne, fa trenta anys que n’escriu, de con­tes, i el per­so­natge Poca Son és el pro­ta­go­nista d’una col·lecció de deu con­tes que està embas­tant); El moli­net de sal i La prin­cesa de la sal. En tenia un altre de pre­vist, Els cinc hor­ri­bles, però pas­sa­des les deu de la nit, l’Adrià ja comença a bellu­gar, a dei­xar intuir que està can­sat i que pot­ser té son. “I diuen i con­ten, i con­ten i diuen, que va ser així durant molt de temps...” I s’acaba la història. La manera com l’ha expli­cat és deter­mi­nant per cap­tar l’atenció del petit, però encara ho és més que la història tin­gui pes per si mateixa: “Cal tro­bar bons con­tes: que siguin engi­nyo­sos, que esti­guin ben plan­te­jats, que creïn aviat un uni­vers màgic, que sor­pren­guin..., i després hi hem de sumar els valors que volem tre­ba­llar: de superació per­so­nal, per agu­dit­zar l’enginy per resol­dre situ­a­ci­ons... La història és impor­tant, perquè si no els con­tes gri­nyo­len”, diu Cebrián, que des­taca, però, que tot i que “una bona història ha de tocar els sen­ti­ments de la gent i l’ha de fer refle­xi­o­nar”, ella defuig d’expli­car després cap “mora­lisme”.

Va ser una amiga de la mare qui va rega­lar la sessió de con­ta­con­tes a l’Adrià i als seus pares, que han vis­cuts uns mesos difícils, ja que el nen es va haver de sot­me­tre a un tras­plan­ta­ment de medul·la òssia que va obli­gar la família a pas­sar molts mesos a l’hos­pi­tal. Quan s’acaba la sessió, Rat Cebrián, com les altres inte­grants del col·lec­tiu, no cobra diners. No volen que siguin un impe­di­ment per a cap família i pro­po­sen un inter­canvi: “En un món de diners, cada sessió cos­ta­ria uns 60 euros”, però lluny de fixar cap tarifa, les con­ta­con­tes pre­fe­rei­xen un regal, pen­sat i deci­dit per la mateixa família: “De vega­des mar­xem amb el cotxe car­re­gat de frui­tes i ver­du­res, d’altres amb un cap de set­mana en un apar­ta­ment, un pastís fet pels nens..., coses que la família pot donar», explica Cebrián.