Basat en fets reals

Revi­sar fets recents que van com­mo­ci­o­nar l’opinió pública està donant bons resul­tats a la petita pan­ta­lla. Un exem­ple d’aquesta tem­po­rada és Man­hunt: Una­bom­ber (Dis­co­very Chan­nel, dis­po­ni­ble a Net­flix) la minisèrie que recrea la per­se­cució per part de l’FBI de Ted Kaczynski, un matemàtic que entre el 1978 i el 1995 va ater­rir els Estats Units envi­ant car­tes explo­si­ves –va cau­sar 3 morts i 23 ferits– com a mesura de pro­testa con­tra la soci­e­tat indus­tri­a­lit­zada, el capi­ta­lisme i el poder crei­xent de la tec­no­lo­gia.

La sèrie està pro­ta­go­nit­zada per Paul Bet­tany en el paper de Kaczynski i per Sam Wort­hing­ton en el de l’agent fede­ral que va uti­lit­zar per pri­mera vegada la lingüística forense per iden­ti­fi­car-lo a través de les car­tes que envi­ava als mit­jans de comu­ni­cació. Les seves inter­pre­ta­ci­ons i com pre­sen­ten la relació que s’esta­bleix entre per­se­guit i per­se­gui­dor són un dels motius de l’èxit d’aquesta història, que no deixa de sor­pren­dre encara que tots –o com a mínim qui tin­gui més de 40 anys– sabem com acaba. El mateix passa amb Waco (Para­mount Network) que no ha rebut tan bones crítiques, però que sí que ha tin­gut el suport fidel de l’audiència interes­sada en la recre­ació del setge a la secta davi­di­ana de Texas, mal­grat saber, també, el desen­llaç de tot ple­gat. En aquest cas, Tay­lor Kitsch –en un paper com­ple­ta­ment dife­rent al que va inter­pre­tar en la segona tem­po­rada de True detec­tive– es va haver de sot­me­tre a un extra­or­di­nari canvi físic (es va apri­mar 14 qui­los) per inter­pre­tar David Koresh, el líder de la secta. Ni en el cas de Waco ni en el de Una­bom­ber s’acaba empa­tit­zant amb els delinqüents per­se­guits, però queda clar que els supo­sa­da­ment bons tam­poc ho són tant.