Revisar fets recents que van commocionar l’opinió pública està donant bons resultats a la petita pantalla. Un exemple d’aquesta temporada és Manhunt: Unabomber (Discovery Channel, disponible a Netflix) la minisèrie que recrea la persecució per part de l’FBI de Ted Kaczynski, un matemàtic que entre el 1978 i el 1995 va aterrir els Estats Units enviant cartes explosives –va causar 3 morts i 23 ferits– com a mesura de protesta contra la societat industrialitzada, el capitalisme i el poder creixent de la tecnologia.

La sèrie està protagonitzada per Paul Bettany en el paper de Kaczynski i per Sam Worthington en el de l’agent federal que va utilitzar per primera vegada la lingüística forense per identificar-lo a través de les cartes que enviava als mitjans de comunicació. Les seves interpretacions i com presenten la relació que s’estableix entre perseguit i perseguidor són un dels motius de l’èxit d’aquesta història, que no deixa de sorprendre encara que tots –o com a mínim qui tingui més de 40 anys– sabem com acaba. El mateix passa amb Waco (Paramount Network) que no ha rebut tan bones crítiques, però que sí que ha tingut el suport fidel de l’audiència interessada en la recreació del setge a la secta davidiana de Texas, malgrat saber, també, el desenllaç de tot plegat. En aquest cas, Taylor Kitsch –en un paper completament diferent al que va interpretar en la segona temporada de True detective– es va haver de sotmetre a un extraordinari canvi físic (es va aprimar 14 quilos) per interpretar David Koresh, el líder de la secta. Ni en el cas de Waco ni en el de Unabomber s’acaba empatitzant amb els delinqüents perseguits, però queda clar que els suposadament bons tampoc ho són tant.