Un museu, uns presos, una trucada

Txell Bonet, peri­o­dista i com­pa­nya de Jordi Cui­xart, va ser una de les par­ti­ci­pants al debat orga­nit­zat el pas­sat 9 d’abril al Museu de Lleida amb motiu de l’exhi­bició de l’obra Pre­sos polítics a l’Espa­nya con­tem­porània. El con­junt de foto­gra­fies de San­ti­ago Sierra és un d’aquells tre­balls dels quals par­la­ran els lli­bres d’història de l’art del futur. Un cas de manual en què la cen­sura acaba ampli­fi­cant —l’efecte Strei­sand— el mis­satge inhe­rent a l’obra. Una cen­sura, a més, que es va apli­car en el marc d’una fira d’art d’avant­guarda, la qual cosa ens emplaça davant l’antítesi de la pròpia avant­guarda.

La Txell va recor­dar al públic assis­tent que la mate­ri­a­li­tat de l’art no sem­pre és relle­vant, i que allò que real­ment importa és el que passa al seu vol­tant, els sen­ti­ments que genera, les reac­ci­ons que des­en­ca­dena. L’obra de Sierra va fer par­lar els polítics de Madrid, que es van haver de posi­ci­o­nar en el dis­curs de la lli­ber­tat d’expressió i de cre­ació. L’artista va fomen­tar un clima de debat a l’Estat espa­nyol que va ultra­pas­sar fron­te­res, es va vira­lit­zar arreu del món i va con­nec­tar el seu tre­ball amb un dels debats polítics més trans­cen­dents de l’Europa con­tem­porània. Aque­lles vint-i-qua­tre foto­gra­fies van fer, a més, que Àngel Ros fos àmpli­a­ment escri­das­sat el dia de la inau­gu­ració i hagués de sor­tir cames aju­deu-me del museu.

Però la imatge més interes­sant que ha gene­rat l’obra no és la de l’alcalde escàpol, sinó la de la Txell aixe­cant-se de la cadira en ple debat i par­lant per telèfon. Era en Jordi, i ella havia de con­tes­tar. Van estar par­lant, just a tocar de les foto­gra­fies dels pre­sos polítics, un moment que el fotògraf Jordi V. Pou va cap­tar magis­tral­ment en la imatge que acom­pa­nya aques­tes línies. En el mateix acte, Bea Talegón va fer que el pre­si­dent Puig­de­mont enviés un mis­satge als assis­tents. La veu del pre­si­dent aca­bat d’alli­be­rar va que la sala esclatés amb pro­cla­mes a favor de la seva per­sona i de la lli­ber­tat d’expressió. Tot això, dins d’un museu, gràcies a la capa­ci­tat de medi­ació de l’obra de Sierra.