Un museu, uns presos, una trucada

Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, va ser una de les participants al debat organitzat el passat 9 d’abril al Museu de Lleida amb motiu de l’exhibició de l’obra Presos polítics a l’Espanya contemporània. El conjunt de fotografies de Santiago Sierra és un d’aquells treballs dels quals parlaran els llibres d’història de l’art del futur. Un cas de manual en què la censura acaba amplificant —l’efecte Streisand— el missatge inherent a l’obra. Una censura, a més, que es va aplicar en el marc d’una fira d’art d’avantguarda, la qual cosa ens emplaça davant l’antítesi de la pròpia avantguarda.

La Txell va recordar al públic assistent que la materialitat de l’art no sempre és rellevant, i que allò que realment importa és el que passa al seu voltant, els sentiments que genera, les reaccions que desencadena. L’obra de Sierra va fer parlar els polítics de Madrid, que es van haver de posicionar en el discurs de la llibertat d’expressió i de creació. L’artista va fomentar un clima de debat a l’Estat espanyol que va ultrapassar fronteres, es va viralitzar arreu del món i va connectar el seu treball amb un dels debats polítics més transcendents de l’Europa contemporània. Aquelles vint-i-quatre fotografies van fer, a més, que Àngel Ros fos àmpliament escridassat el dia de la inauguració i hagués de sortir cames ajudeu-me del museu.

Però la imatge més interessant que ha generat l’obra no és la de l’alcalde escàpol, sinó la de la Txell aixecant-se de la cadira en ple debat i parlant per telèfon. Era en Jordi, i ella havia de contestar. Van estar parlant, just a tocar de les fotografies dels presos polítics, un moment que el fotògraf Jordi V. Pou va captar magistralment en la imatge que acompanya aquestes línies. En el mateix acte, Bea Talegón va fer que el president Puigdemont enviés un missatge als assistents. La veu del president acabat d’alliberar va que la sala esclatés amb proclames a favor de la seva persona i de la llibertat d’expressió. Tot això, dins d’un museu, gràcies a la capacitat de mediació de l’obra de Sierra.