Productores en crisi
La desaparició de la taxa a les operadores i la crisi de l’IVA a TV3 deixa el sector audiovisual sense ajuts i en una situació límit. Televisió de Catalunya només ha llançat una nova ficció el 2018 i el sector clama solucions urgents
Un any en blanc. Tant la Generalitat intervinguda com TV3 han deixat pràcticament a zero els ajuts a nous projectes, i els rodatges i projectes que ara estan en marxa, o bé són de factura independent, o bé provenen de l’impuls financer dels exercicis anteriors. Però sense cap projecte aprovat des del juny passat, l’horitzó que s’albira per a l’any vinent és ben complicat per a un sector que mou uns 15.000 llocs de treball.
“El que ha passat a Catalunya és la tempesta perfecta”, explica Raimon Masllorens, director de Brutal Media i president de la patronal PROA Productors Audiovisuals Federats. Una tempesta en què s’han ajuntat dues tisorades per motius polítics: la suspensió el setembre passat per part del Tribunal Constitucional espanyol de la taxa de l’audiovisual a les operadores de telefonia, de la qual la Generalitat obtenia uns 20 milions d’euros anuals destinats a donar suport a la indústria audiovisual catalana; i la frenada en sec dels projectes de coproducció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a causa de la crisi provocada per l’exigència de part del govern espanyol a l’ens públic català de retornar l’IVA de les subvencions. La CCMA aportava uns altres 20 milions d’euros anuals a la indústria a través de coproduccions. El mes de juny farà un any de l’última reunió de la comissió de la Corporació que analitza i atorga propostes de coproducció.
En total, doncs, han desaparegut per a aquest any 40 milions d’euros amb què el sector públic ajudava la indústria audiovisual catalana. Una política de suport que és l’habitual a la resta d’Europa, amb la combinació d’aquests dues vies: l’ajut directe públic i la coproducció a través de l’impuls de la televisió pública. En un context en què el finançament privat està també a zero, el sector ho té molt difícil per iniciar nous projectes durant el 2018. “En aquests moments, la gran majoria de productors només podem tirar endavant projectes aprovats abans del 2017 o bé produccions independents d’escàs pressupost i amb fórmules de finançament alternatives com el crowfounding”, explica Santi Lapeira, director del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya i president del col·legi de directors.
alarma EN El sector
La situació ha disparat totes les alarmes. “Tenim socis que estan al límit, d’altres ja han tancat, i molts professionals del món audiovisual marxen a Madrid perquè allà sí que s’està mantenint l’ajut i l’activitat”, explica Raimon Masllorens. La situació política està aprofundint la crisi. La intervenció de la Generalitat a través del 155 ha deixat el sector sense la possibilitat de negociar amb el govern una alternativa als diners provinents del cànon de les operadores de telefonia suspès pel TC. “Aniria bé que es fes govern i que hi poguéssim negociar una fórmula alternativa a la taxa de les telecomunicacions”, defensava Lapeira setmanes abans de la investidura de Quim Torra. “Ara mateix no tenim ningú a l’altre costat del telèfon”, lamentava Masllorens des de la federació de productors PROA.
nova taxa, ja redactada
El nou govern, però, té una alternativa per recuperar els ajuts al sector. “Ja està redactada una llei nova per substituir la taxa que va tombar el TC, tot i ser copiada d’altres països”, explica Masllorens. Una altra cosa serà la decisió sobre Televisió de Catalunya. Des del sector de la producció privada es critica que s’hagi optat “per l’opció més dràstica”, tancant l’aixeta a les coproduccions “quan el problema és general, i en altres televisions de l’Estat els governs no han optat per tallar-les”, lamenta Masllorens. “El consell de la CCMA s’ha precipitat, això ho hauria d’haver aprovat el Parlament”, rebla.
De fet, des de Televisió de Catalunya només s’ha pogut tirar endavant aquest 2018 una sola producció de ficció: Benvinguts a la família, que s’ha emès en aquest primer trimestre. De cara a la tardor, s’estan estudiant quines possibilitats hi ha de poder preparar una ficció per al prime time, però els responsables estan pendents que es resolgui el finançament, segons ha explicat el cap de Ficció i Cinema de Televisió de Catalunya, Oriol Sala-Patau. “La situació econòmica complicada en què ens trobem no ens ha permès posar en marxa nous projectes”, explica i afegeix: “Actualment, les ficcions que estem programant són produccions aprovades i enregistrades el 2017.” És el cas de Cançó per a tu i La dona del segle. Per evitar que s’exhaureixi aquesta reserva de material, TVC necessitarà pressupost per començar a produir noves ficcions. La situació també posa en risc la sèrie Com si fos ahir. Els responsables de Televisió de Catalunya estan molt satisfets amb els resultats de la telenovel·la, que continua liderant les sobretaules amb 253.000 espectadors i un 15,8 % de quota de pantalla de mitjana. Ara mateix “s’està treballant per continuar la temporada que ve, tot i que les dificultats econòmiques fan que això no estigui assegurat”, explica Sala-Patau.
La situació contrasta amb la dels anys anteriors. El 2016 es va fer una aposta decidida per les sèries de ficció després de l’èxit de Merlí i Cites, i es va estrenar Nit i dia, i una primera websèrie, Em dic Manel, i el 2017 es va incorporar Com si fos ahir en substitució de La Riera. A més, TVC va invertir 6,6 milions en projectes externs, i 3,3 durant el 2017, a més dels drets de pantalla i la participació en projectes d’èxit com les guardonades Incerta glòria i Estiu 1993.
40.000.000
d’euros és la suma total de la retallada que ha patit el sector audiovisual a Catalunya arran de la suspensió de la taxa de la Generalitat.15.000
són els llocs de treball que depenen de la indústria audiovisual catalana, una indústria que està vivint el seu any més difícil a causa de l’aturada en sec del suport públic.“El nou govern podria substituir la taxa”
Santi Lapeira és director, guionista i productor, i actualment dirigeix el Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya.
Com ha afectat el 155 i la crisi de l’IVA de TV3 a les noves produccions?
Es començarà a veure l’any 2019. Ara tenim produccions en marxa, però provenen de projectes aprovats l’any passat. Però la situació és greu. Aquest any només hi ha dos projectes de coproducció que provenen de TVE, de la vintena que atorguen cada any, mentre que a TV3 ni s’ha reunit la comissió que aprova les coproduccions, des del juny passat. És molt difícil tirar endavant produccions de nivell mitjà i alt sense el suport de Televisió de Catalunya.
Els productors teniu alternatives?
És molt complicat. O ets una gran productora, com Mediapro i Filmax, amb recursos de finançament propis, o tires endavant projectes molt independents, de baix pressupost. La majoria de productores del país són petites, d’una a tres persones de plantilla, i per tirar endavant les produccions cal associar-se i comptar amb els instruments del sector públic. Com es fa en tots els països d’Europa, amb subvencions retornables, i coproduccions dels ens públics. El mercat de sales no dona per aconseguir el retorn de tot el cost d’una producció, de més de 100.000 euros un documental i a partir de 600.000 o 1.000.000 un llargmetratge digne. Buscar aquest suport fora és molt difícil, si no és integrant-se en els projectes d’altres: cada país utilitza la seva xarxa per donar suport a la seva pròpia indústria.
Quines perspectives teniu?
És una molt bona notícia que s’hagi format govern i que aquest pugui prendre decisions sobre la taxa anul·lada, creant un altre tipus de mecanisme per recuperar la línia d’ajuts a la producció que hi havia. Sense això, el sector està desprotegit. També TV3 hauria de recuperar la seva capacitat de coproducció i de suport a la creació audiovisual de la indústria del país, i posar fi a l’aturada provocada per la crisi de l’IVA.