Experiments científics i literaris

Frankens­tein o el Pro­me­teu modern va ser publi­cat l’11 de març del 1818. Dos segles després, la història del doc­tor obse­dit a donar vida a la seva cri­a­tura feta de pedaços de cadàvers encara batega. Així ho demos­tra Ada Cas­tells a La pri­ma­vera pen­dent, ambi­en­tada en el mateix any, però a Bar­ce­lona. La nar­ra­dora, Carme Coro­leu, és la pubi­lla d’una família de fabri­cants tèxtils que es veu obli­gada a casar-se amb el mis­teriós Fran­cesc Cas­tany. Si a Pura sang (2012) Cas­tells donava veu a una dona que es tras­to­cava, aquí el procés és de madu­ració, ja que la Carme ha d’ento­mar una situ­ació ines­pe­rada. La boge­ria, tan­ma­teix, no corre gaire lluny, perquè el seu marit, que conei­xem gràcies a les car­tes que li envia, sem­bla que ha per­dut l’ore­mus després de lle­gir l’obra de She­lley.

Ben tra­vada i amb un català d’aires antics que con­fe­reix vera­ci­tat al per­so­natge, la nar­ració plan­teja un paral·lelisme entre la relació que manté el doc­tor Frankens­tein amb el seu mons­tre i la de Mary She­lley amb la seva novel·la, de la qual sem­bla fugir per haver donat pro­ta­go­nisme a un home que, en un acte d’hybris, s’ha posat a la pell del Cre­a­dor. Què vol dir mons­truós? Quina relació s’esta­bleix entre ficció i veri­tat? No és la muta­bi­li­tat allò immu­ta­ble en l’esde­ve­nir dels homes? Aques­tes són algu­nes de les qüesti­ons que des­fi­len pel lli­bre de Cas­tells, que també ha retra­tat la Bar­ce­lona que es debat entre la urbs medi­e­val i la moder­ni­tat.

La pri­ma­vera pen­dent és el pri­mer títol de “Matar el mons­tre”, una sèrie de set novel·les que com­par­tei­xen un per­so­natge, Fran­cesc Cas­tany, i que estan ambi­en­ta­des en unes dates pre­fi­xa­des pels edi­tors de Coma­ne­gra. Estem al davant, doncs, d’un expe­ri­ment edi­to­rial que revela la viva­ci­tat de la cre­ació literària del país, un dels millors home­nat­ges, d’altra banda, que es podien fer al clàssic de She­lley.