Experiments científics i literaris

Frankenstein o el Prometeu modern va ser publicat l’11 de març del 1818. Dos segles després, la història del doctor obsedit a donar vida a la seva criatura feta de pedaços de cadàvers encara batega. Així ho demostra Ada Castells a La primavera pendent, ambientada en el mateix any, però a Barcelona. La narradora, Carme Coroleu, és la pubilla d’una família de fabricants tèxtils que es veu obligada a casar-se amb el misteriós Francesc Castany. Si a Pura sang (2012) Castells donava veu a una dona que es trastocava, aquí el procés és de maduració, ja que la Carme ha d’entomar una situació inesperada. La bogeria, tanmateix, no corre gaire lluny, perquè el seu marit, que coneixem gràcies a les cartes que li envia, sembla que ha perdut l’oremus després de llegir l’obra de Shelley.

Ben travada i amb un català d’aires antics que confereix veracitat al personatge, la narració planteja un paral·lelisme entre la relació que manté el doctor Frankenstein amb el seu monstre i la de Mary Shelley amb la seva novel·la, de la qual sembla fugir per haver donat protagonisme a un home que, en un acte d’hybris, s’ha posat a la pell del Creador. Què vol dir monstruós? Quina relació s’estableix entre ficció i veritat? No és la mutabilitat allò immutable en l’esdevenir dels homes? Aquestes són algunes de les qüestions que desfilen pel llibre de Castells, que també ha retratat la Barcelona que es debat entre la urbs medieval i la modernitat.

La primavera pendent és el primer títol de “Matar el monstre”, una sèrie de set novel·les que comparteixen un personatge, Francesc Castany, i que estan ambientades en unes dates prefixades pels editors de Comanegra. Estem al davant, doncs, d’un experiment editorial que revela la vivacitat de la creació literària del país, un dels millors homenatges, d’altra banda, que es podien fer al clàssic de Shelley.