Secrets del KGB

S’acaben les perruques impossibles, els bigotis falsos i les ulleres de cul de got. The Americans, la sèrie d’espies del KGB infiltrats als Estats Units dels anys vuitanta, arriba al seu punt final després de sis temporades en què ha enganxat un públic fidel i agraït de trobar-se a la petita pantalla una trama d’intriga exemplar, sense concessions i, encara que sembli estrany, molt creïble.

El punt de partida sol ja val la pena. Els Jennings són la típica família nord-americana de classe mitjana que viu en una urbanització als afores de Washington. Els pares –Keri Russell i Matthew Rhys– tenen una agència de viatges, però en realitat són espies soviètics que han amagat la seva identitat fins i tot als seus fills. La família és, doncs, una elaborada tapadora, i Elisabeth i Phillip Jennings són en realitat dos dels espies més resolutius que els soviètics tenen en territori americà. A partir d’aquí, la tensió està assegurada.

The Americans genera suspens a l’antiga gràcies a l’època en què transcorre la trama, quan els espies no eren internautes, les noves tecnologies es limitaven al fax i per dur a terme les seves missions els agents es refiaven més del factor humà i utilitzaven l’engany, la seducció i les disfresses. De fet, un dels atractius de la sèrie és veure com els protagonistes despleguen el seu catàleg de personatges alternatius, diferents per a cada missió. Però a part dels girs de guió i de la intriga de qualsevol història d’espies, The Americans és també un drama familiar, ja que evidentment les relacions entre els Jennings, marcades per un matrimoni de conveniència, no són les d’una família convencional, amb sentiments reprimits i confiances trencades. Per desgràcia, i malgrat l’èxit de crítica, la sèrie no ha lluït prou, potser enfosquida per la més mediàtica Homeland.

En qualsevol cas, l’últim episodi d’aquest drama creat per Joe Weisberg (exagent de la CIA), s’emetrà dimecres que ve. Sens dubte, a partir de llavors, The Americans es convertirà, si no ho és ja, en sèrie de culte.