2001

Veient 2001 vaig enten­dre que a l’espai fa un fred que no es pot aguan­tar. Era l’estiu, el cine on la van pro­jec­tar era nou i estava equi­pat amb un ser­vei de refri­ge­ració que els altres cines i tea­tres de la ciu­tat igno­ra­ven. L’aco­mo­da­dor d’un d’aquests tea­tres va ser incre­pat un dia de molta calor per una senyora: “Que no tenen aire con­di­ci­o­nat?” “Sí, senyora: a con­dició que obrim la porta del car­rier”. Car­rier era la marca lla­vors dels apa­rells de refri­ge­ració dels cines. El dia de 2001 fun­ci­o­nava a tot drap al cine nou. S’ha cele­brat molt la seqüència de la pel·lícula en què un os d’ani­mal llançat amunt per un homínid es con­ver­teix en una nau que navega per l’espai. Diuen que és l’el·lipsi més gran que el cine ha ofert mai. Jo vaig pen­sar que no n’hi havia per a tant. A la pre­història també feia fred, i entre l’os i la nau passàvem només d’un fred a l’altre. Després he tor­nat a veure la pel·lícula, amb cale­facció o a casa. A mi no m’enga­nyen: a 2001 fa un fred que pela. Eudald Car­bo­nell explica una para­doxa: l’escal­fa­ment glo­bal de què tant es parla no por­tarà més calor, sinó més fred. 2001 és en això pre­mo­nitòria. No tant en mol­tes altres coses. Kubrick no va intuir els telèfons mòbils ni l’inter­net ni tants ginys que l’any 2001 real ja eren de domini comú. Fa ara cin­quanta anys que es va estre­nar i que la vaig veure.

La com­pu­ta­dora HAL que maneja la nau espa­cial es rebel·la. L’astro­nauta super­vi­vent pro­ce­deix a desac­ti­var-la. La com­pu­ta­dora demana clemència. Canta una cançó. Els sen­ti­ments de l’astro­nauta no s’immu­ten i la gràcia no és con­ce­dida. Els robots que ja tenim aquí, no tin­dran judici, si delin­quei­xen? Apli­ca­rem la pena de mort a aquests éssers que con­fec­ci­o­nem sem­blants a nosal­tres fins i tot en feso­mia cor­po­ral? O ens l’apli­ca­ran ells? Fa uns mesos, el meu ordi­na­dor va començar a fer el xim­ple. El vaig dur a repa­rar. Li van tras­pas­sar la memòria a un de nou. “I què en fareu, del vell”? “Ja no té res a dins; a la brossa.” Les pro­fe­cies s’han com­plert: l’ànima sobre­viu i és eterna. De tota manera: on queda la també anun­ci­ada “resur­recció de la carn”? Jo m’esti­mava la car­cassa del meu ordi­na­dor. On l’haig d’anar a plo­rar?

No vam enten­dre gaire la pel·lícula, sobre­tot el final, situat en una habi­tació de Barry Lyn­don, pel·lícula que Kubrick es reser­vava per al futur. Per mi que està feta per no ser entesa. Kubrick estava més pen­dent de crear imat­ges d’impacte que de l’argu­ment. Què vol dir El res­plan­dor? També hi feia molt de fred. El pro­ta­go­nista és exe­cu­tat en un tou de neu.

A 2001 no riu ningú. El 2001 real vam riure com sem­pre. És ara que amb la justícia apli­cada com un robot per rebel·lions inven­ta­des comen­cem a fer molt mala cara.