El que més costa és començar

A la novel·la La pesta, d’Albert Camus, un personatge que vol ser escriptor treballa sense descans per fer que la seva primera frase sigui perfecta. Hi treballa tant, potser durant anys, que mai no aconsegueix passar a la segona frase. Les primeres frases de les novel·les són pensades perquè el lector les recordi especialment? Sabreu trobar l’obra i l’autor a què corresponen aquestes primeres frases de novel·les catalanes?

1. “Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i En Matias, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya.”

A. Solitud, de Víctor Català

B. La bogeria, de Narcís Oller

C. Josafat, de Prudenci Bertrana

D. La punyalada, de Marian Vayreda

2. “La fressa va ser mínima.”

A. L’instint, de Sergi Pàmies

B. Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll

C. Les veus del Pamano, de Jaume Cabré

D. Penja els guants, Butxana, de Ferran Torrent

3. “Això era un temps molt llunyà a un lloc vora mar on hi havia una platja llarga i blava, que no se sabia on començava i que no s’acabava mai.”

A. Ulisses a alta mar, de Baltasar Porcel

B. El vaixell d’iràs i no tornaràs, de Maria-Antònia Oliver

C. El misteri de l’amor, de Joan Miquel Oliver

D. Dins el darrer blau, de Carme Riera

4. “La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols.”

A. El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda

B. La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda

C. Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

D. Mirall trencat, de Mercè Rodoreda

5. “Un nom de sonoritat eslava, la sala asèptica d’una biblioteca berlinesa, una infantesa passada a 41 graus, 59 minuts i 52 segons nord, 1 grau, 31 minuts i 15 segons est: vet aquí els tres atzars que m’han portat a escriure aquestes pàgines.”

A. Les històries naturals, de Joan Perucho

B. L’atlas furtiu, d’Alfred Bosch

C. Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara

D. Els estranys, de Raül Garrigasait

6. “Els parpres, en obrir-se, varen fer un clac gairebé imperceptible, com si estiguessin enganxats a causa d’una pretèrita convivència amb les llàgrimes i el fum, o per aquella secreció produïda en els ulls irritats després d’una lectura molt llarga sota una llum insuficient.”

A. Vida privada, de Josep Maria de Sagarra

B. Senyoria, de Jaume Cabré

C. El carrer estret, de Josep Pla

D. El dia que va morir Marilyn, de Terenci Moix

7. “Set germanes eren, set assegudes al voltant d’una taula de fusta, damunt la catifa de ràfia estampada.”

A. La veu melodiosa, de Montserrat Roig

B. Mare de llet i mel, de Najat El Hachmi

C. Cames de seda, de Maria Mercè Roca

D. La sega, de Martí Domínguez