Opinió Truquen! Arnau Puig
De l’educació com a invenció
Durant la història, els sotmesos sovint han hagut de prescindir del que els havien inculcat, desmuntar el món establert i cercar noves veritats que s’adeien a la seva realitat
En els temps convulsos en què vivim –els temps sempre ho han estat, de convulsos, i si no ha estat així és perquè els pobles han estat mesells–, cal vetllar molt pel que entenem per educació, la gran fal·làcia dels poders i les estructures establertes. Educar, etimològicament, vol dir extreure de dins enfora, però també guiar; la intenció és partir d’allò establert perquè expressem el que el sistema cultural ens ha conformat; des de l’instant del naixement se’ns condiciona en tot i per a tot amb la intenció, òbviament, d’adaptar-nos al que hi ha per poder subsistir. Se’ns educa per ser bones persones, bons ciutadans i, quan ja estem educats, tot això ens sembla molt bé i molt correcte: cadascú ocupa el lloc en què, se’ns repeteix, la naturalesa i l’atzar de l’estructura social ens ha col·locat. Exactament el contrari és la realitat dels fets: se’ns ha adaptat al que una societat determinada vol que ens trobem; som aptes per ser usats i imposats com convingui a la societat global (taillables et corvéables à mercí, es deia en temps dels absolutismes o de les dictadures).
En la història de la humanitat, moltes vegades la gent sotmesa ha reaccionat i ha prescindit del que especialment se’n deia societat i ha optat per trobar, ells, els sotmesos, les veritats que s’adduïssin de la realitat natural efectiva. Però com que ens trobem immersos en una estructura establerta, ens cal arrancar no d’una utopia en què podríem febrosament haver somniat, sinó d’aquella mateixa realitat en què ens trobem, procedint al que, modernament, en diem desconstrucció, que vol dir desmuntar el que hi ha en cadascuna de les peces que constitueixen el món socialment establert i, amb aquells materials, esdevinguts nova natura aportada per l’esforç social ancestral, iniciar una construcció sense condicionants, sinó estructurada, ara sí, segons projectes d’esdevenidor no trobat sinó per elaborar. Educar és deixar lliure la sensibilitat i el pensament per a nous propòsits. La res publica ens ho exigeix.