“Soc traductora gràcies a Monzó”
Quim Monzó ha estat traduït a 23 llengües i Itàlia és un dels països on la seva obra ha despertat més interès, ja que se n’han traduït sis obres, cinc de les quals a càrrec Gina Maneri. En aquesta conversa, la traductora explica per què Monzó ha estat un escriptor especial per a ella
A principis dels anys 80, una jove italiana va fer una estada a Londres i allà va conèixer un noi de Barcelona. Al cap de poc, va fer les maletes i va marxar a viure a la capital catalana. Gina Maneri s’hi va estar més d’un any. Aquell noi li va fer conèixer la ciutat, el país, l’activitat cultural... i una llengua nova. “Ell era un fan de Quim Monzó i tot jugant, per provar, vaig traduir un parell de relats d’Uf, va dir ell a l’italià”, explica Maneri. Encara no sabia què faria amb la seva vida. Tan sols que es volia dedicar als idiomes, tot i que encara no sabia de quina manera. Traduir aquells contes li va descobrir cap a on volia orientar la seva carrera. “Quim Monzó és la raó per la qual em vaig fer traductora”, sentencia.
Avui Gina Maneri és una autoritat en el món de la traducció al seu país. Apropa als lectors italians obres de la literatura anglesa, alemanya, castellana, i no ha oblidat la catalana: ha traduït Ferran Torrent (Un negre amb un saxo) i Maria Barbal (Pedra de tartera), i va ser ella mateixa qui en els anys noranta va convèncer l’editorial Marcos y Marcos per publicar en italià Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Aviat hi van seguir El perquè de tot plegat, La magnitud de la tragèdia, Guadalajara i, més tard, el 2013, Mil cretins. “Marcos y Marcos té una personalitat molt definida en el panorama editorial italià, i en els anys noranta Monzó va esdevenir un dels seus autors amb més seguidors, ja que va rebre una acollida molt bona i molt bones crítiques”, explica Maneri.
És complicat traduir Monzó? “La seva escriptura és de precisió, com un rellotge, cada coma té el seu pes, no hi ha ni una paraula que no estigui al lloc on ha d’estar”, explica Maneri. “A més, amb el temps, Monzó ha anat destil·lant una escriptura sempre més pura, més neta, traient-ne tot el superflu, fins i tot els adjectius. Una escriptura així traça un camí molt clar i només fa falta seguir-lo”, afegeix.
Quim Monzó és un escriptor que es preocupa per les traduccions. “Això no vol dir que no sigui respectuós amb la feina del seus traductors, que ho és”, aclareix la seva traductora italiana, “sinó que s’hi interessa molt”: “Recordo que en els primers llibres tenia curiositats per les diferències que notava entre el català i l’italià, per exemple, en l’ús dels temps verbals.” I quan Maneri s’ha trobat amb alguna dificultat per comprendre alguna cosa, sobretot en els primers llibres, sempre ha estat disposat a ajudar-la: “Encara dec tenir un full de paper que em va enviar per carta o per fax (estàvem a principis dels noranta i encara no hi havia internet) amb unes explicacions, i fins i tot un dibuix per ensenyar-me què era una gandula, paraula que jo no coneixia.”
L’humor i la ironia de Monzó han connectat molt bé amb el públic italià, segons explica la seva traductora. “És allò que el lector espera d’un llibre de Monzó, com també el seu gust per l’absurd i la paradoxa.” “Però no hi ha tan sols humor i ironia en la seva obra: en l’últim recull de contes que vaig traduir, Mil cretins, Quim Monzó toca material molt sensible.”
El català i l’italià són llengües properes. “Molt més que, per exemple, el castellà i l’italià.” “Però són llengües diferents, i per això el risc més gran són els calcs semàntics i sintàctics.” Maneri, a més, s’ha trobat amb una cosa curiosa: “Si la traducció és massa literal, en surt una llengua una mica, no sé ben bé com dir-ho, familiar, massa d’anar per casa: la raó podria ser la influència que el català ha tingut en molts dialectes d’Itàlia, però no ho podria dir amb seguretat.”
L’italià és una de les 23 llengües a les quals ha estat traduït Quim Monzó. La darrera, l’albanès. A Maneri li agradaria tornar-hi. “Potser si Monzó escrivís alguna nova obra de narrativa...”, assenyala. I defensa el paper de la traducció com a pont de diàleg entre les literatures europees. “Com deia Susan Sontag, la traducció és el sistema circulatori de les literatures del món”.