Una sòlida estructura d’estat

Quim Monzó recull dimarts el Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes. Quan l’any 2007 Monzó va repre­sen­tar la cul­tura cata­lana a la fira de Frank­furt, tots vam enten­dre que allò sim­bo­lit­zava que la lite­ra­tura cata­lana s’havia obert camí com a mem­bre de ple dret dins del club de la moder­ni­tat de les lite­ra­tu­res euro­pees. La cul­tura sem­pre ha anat un pas al davant. Monzó expli­cava lla­vors que la cul­tura cata­lana aguan­tava i era de pri­mera qua­li­tat, però que allò que no aguan­tava era el país. Onze anys després, Monzó rep el reco­nei­xe­ment d’un país que també ha deci­dit, en un envit difícil, empren­dre el camí de la moder­ni­tat i la lli­ber­tat. Amb la cul­tura, encara, com a pri­mera i més sòlida estruc­tura d’estat.