Adolescents que pateixen i fan patir
La ficció nord-americana té a l’institut un dels seus llocs comuns, i sèries d’adolescents n’hi ha hagut sempre. Ara, però, també enganxen els adults i ajuden a trencar estereotips
L’estrella de futbol, la jove intel·ligent aspirant a animadora, l’abella reina i les seves obreres, els marginats... L’ecosistema fictici dels instituts nord-americans el coneixem de memòria, encara que per les notícies de tirotejos que ens arriben podem intuir que tampoc s’ajusta gaire a la realitat. En qualsevol cas, des dels anys noranta i Beverly Hills, 90210, (aquí coneguda com a Sensación de vivir), les històries d’estudiants i la seva vida social i amorosa van trobar espai entre un públic majoritàriament jove, ja fos afegint a les trames més tòpiques ingredients nous –com el vampirisme, la licantropia o els superpoders– o decantant-se clarament per la comèdia d’embolics o pel musical. Va ser a Europa on les cadenes es van adonar que les històries de joves més fidels a la realitat també podien funcionar. És el cas de Física o química (2008), d’Antena 3, i de la britànica Skins (2007).
Als Estats Units, aquest gir cap al realisme ha tingut el seu principal exponent en l’èxit de 13 Reasons Why de la qual ja s’està emetent la segona temporada i que ha tingut un gran impacte per tractar obertament el tema del suïcidi juvenil. Convertida en tot un fenomen mediàtic, la sèrie és posterior a un altre teen drama que també ha tingut èxit d’audiència, tot i que ha passat més desapercebuda. Es tracta de Riverdale, una sèrie que reuneix tots els tòpics de sempre i els embolcalla amb cintes de colors.
Com és d’esperar, els protagonistes semblen supermodels i la seva estètica és clarament de videoclip. Però a part de mantenir una certa intriga –la investigació al voltant d’un assassinat– la seva gràcia és que sovint sembla una autoparòdia amb tot de referències i picades d’ullet a altres sèries i pel·lícules. De moment, Riverdale, que està basada en un còmic, va per la tercera temporada. En canvi, en un registre completament diferent, Rise no ha aconseguit la renovació, tot i haver rebut molt bones crítiques.
Aquesta és una història molt més crua i realista sobre un professor d’institut que s’entesta a representar un musical –El despertar de la primavera–, malgrat l’oposició de la comunicat educativa, ja que l’obra tracta sobre abusos infantils, homosexualitat, embaràs adolescent, suïcidi... A més de tots aquests temes, la sèrie retrata les complicades relacions entre pares i fills i toca temes com la infidelitat, l’alcoholisme i la religió. Evidentment, ha estat rebutjada per col·lectius conservadors, que l’han qualificat d’anticristiana i han fet pressió perquè no tingués continuïtat. Potser en el fons li han fet un favor, ja que seria difícil arrodonir una segona temporada que superés la primera.