Adolescents que pateixen i fan patir

L’estre­lla de fut­bol, la jove intel·ligent aspi­rant a ani­ma­dora, l’abe­lla reina i les seves obre­res, els mar­gi­nats... L’eco­sis­tema fic­tici dels ins­ti­tuts nord-ame­ri­cans el conei­xem de memòria, encara que per les notícies de tiro­te­jos que ens arri­ben podem intuir que tam­poc s’ajusta gaire a la rea­li­tat. En qual­se­vol cas, des dels anys noranta i Beverly Hills, 90210, (aquí cone­guda com a Sen­sación de vivir), les històries d’estu­di­ants i la seva vida social i amo­rosa van tro­bar espai entre un públic majo­ritària­ment jove, ja fos afe­gint a les tra­mes més tòpiques ingre­di­ents nous –com el vam­pi­risme, la lican­tro­pia o els super­po­ders– o decan­tant-se clara­ment per la comèdia d’embo­lics o pel musi­cal. Va ser a Europa on les cade­nes es van ado­nar que les històries de joves més fidels a la rea­li­tat també podien fun­ci­o­nar. És el cas de Física o química (2008), d’Antena 3, i de la britànica Skins (2007).

Als Estats Units, aquest gir cap al rea­lisme ha tin­gut el seu prin­ci­pal expo­nent en l’èxit de 13 Rea­sons Why de la qual ja s’està eme­tent la segona tem­po­rada i que ha tin­gut un gran impacte per trac­tar ober­ta­ment el tema del suïcidi juve­nil. Con­ver­tida en tot un feno­men mediàtic, la sèrie és poste­rior a un altre teen drama que també ha tin­gut èxit d’audiència, tot i que ha pas­sat més des­a­per­ce­buda. Es tracta de River­dale, una sèrie que reu­neix tots els tòpics de sem­pre i els embol­ca­lla amb cin­tes de colors.

Com és d’espe­rar, els pro­ta­go­nis­tes sem­blen super­mo­dels i la seva estètica és clara­ment de vide­o­clip. Però a part de man­te­nir una certa intriga –la inves­ti­gació al vol­tant d’un assas­si­nat– la seva gràcia és que sovint sem­bla una auto­paròdia amb tot de referències i pica­des d’ullet a altres sèries i pel·lícules. De moment, River­dale, que està basada en un còmic, va per la ter­cera tem­po­rada. En canvi, en un regis­tre com­ple­ta­ment dife­rent, Rise no ha acon­se­guit la reno­vació, tot i haver rebut molt bones crítiques.

Aquesta és una història molt més crua i rea­lista sobre un pro­fes­sor d’ins­ti­tut que s’entesta a repre­sen­tar un musi­cal –El des­per­tar de la pri­ma­vera–, mal­grat l’opo­sició de la comu­ni­cat edu­ca­tiva, ja que l’obra tracta sobre abu­sos infan­tils, homo­se­xu­a­li­tat, embaràs ado­les­cent, suïcidi... A més de tots aquests temes, la sèrie retrata les com­pli­ca­des rela­ci­ons entre pares i fills i toca temes com la infi­de­li­tat, l’alco­ho­lisme i la religió. Evi­dent­ment, ha estat rebut­jada per col·lec­tius con­ser­va­dors, que l’han qua­li­fi­cat d’anti­cris­ti­ana i han fet pressió perquè no tingués con­tinuïtat. Pot­ser en el fons li han fet un favor, ja que seria difícil arro­do­nir una segona tem­po­rada que superés la pri­mera.