“Reivindiquem l’oci i la cultura intergeneracionals”

Sí. El Mini­pop és un fes­ti­val de música per a tot­hom. A Cata­lu­nya n’hi ha molts, alguns que sí que s’iden­ti­fi­quen com a fes­ti­val per a nens i nenes. Nosal­tres, no: el nos­tre con­cepte és el d’un fes­ti­val que porta en directe la música que escol­tem a casa, i que l’escol­tem tant els grans com els petits. Tots els grups que por­tem al Mini­pop inter­pre­ten el seu reper­tori habi­tual. L’única cosa que tenim en con­si­de­ració és que el volum no sigui gaire alt i que s’adapti a oïdes sen­si­bles. Per la resta, és un fes­ti­val com qual­se­vol altre. És l’espe­rit del con­cert de festa major, recu­pe­rar el fet d’anar a l’enve­lat.

Exacte. El Mini­pop va sor­gir per rei­vin­di­car l’oci i la cul­tura inter­ge­ne­ra­ci­o­nals; el nos­tre espe­rit és recu­pe­rar el con­sum inter­ge­ne­ra­ci­o­nal. Les ciu­tats ja estan prou divi­di­des: una plaça és per als ska­ters, una altra per als iaios que pre­nen el sol, l’altra per als nens que juguen amb la pilota... Nosal­tres rei­vin­di­quem pre­ci­sa­ment el con­trari: ens hem de bar­re­jar i gau­dir tots. A cadascú li arriba la cul­tura d’una manera, segons l’edat, la seva experiència i bagatge... No pre­te­nem que tots al·luci­nin amb una cançó de Mis­hima: n’hi haurà que no els agra­darà i esta­ran en un altre cos­tat, però no passa res. Volem un espai amb acti­vi­tats cre­a­ti­ves i cul­tu­rals per a tot­hom.

Sí, els hora­ris són total­ment diürns, excepte dis­sabte a la nit, que aca­bem una mica més tard. Als nens més grans els encanta. Per al meu fill, per exem­ple, que té 12 anys, és com la pri­mera nit de festa major que et dei­xen sor­tir fins una mica més tard.

N’hi ha que tenen un fil con­duc­tor, per exem­ple, els ani­mals i la jun­gla, i els orga­nit­za­dors dema­nen als grups que seguei­xin aquest fil. Són altres mane­res de fer i també molt bones. Però nosal­tres rei­vin­di­quem una altra cosa; sen­zi­lla­ment, que l’artista s’expressi tal com és i tal com ho faria amb qual­se­vol altre públic. Per a alguns artis­tes és xocant, perquè pre­gun­ten com es poden adreçar als nens. Els diem que com sem­pre ho fan en altres con­certs. Molts artis­tes se sor­pre­nen de veure la reacció dels nens, perquè tenen un paper molt actiu en els con­certs.

I tant! Es crea l’hàbit. Per molts nens que venen al Mini­pop des de molt petits és ben nor­mal anar a un con­cert en directe i gau­dir-lo. Fem un pòsit perquè el dia de demà hi hagi més gent als con­certs i es valo­rin més.

Sí, és així. És nor­mal, perquè la nos­tra gene­ració, que havíem vis­cut els pri­mers Pri­ma­vera Sound, Benicàssim..., que no ens en perdíem ni un, de sobte ens fem grans, tenim cri­a­tu­res i tro­bem més difícil poder anar de con­cert i gau­dir de la música. Ara tenim un filó: un fes­ti­val en hores diürnes, en què no has de patir pels can­gurs i pots anar al con­cert i com­par­tir-lo amb els teus fills; això és molt interes­sant.