DE CONCERT AMB XUMETS

Per a tota una gene­ració de pares que ha cres­cut amb l’hàbit d’anar de con­cert, en fes­ti­vals diver­sos, tenir fills ja no suposa pas­sar el for­re­llat a gau­dir de música en directe. En els últims anys, a Cata­lu­nya hi ha hagut un boom de fes­ti­vals que es pre­sen­ten com a “fami­li­ars”: actu­a­ci­ons de grups i artis­tes no pròpia­ment pen­sats per al públic infan­til, però que són con­vi­dats a actuar davant dels infants i els seus pares i fami­li­ars. Els adults poden con­ti­nuar amb l’hàbit d’anar de con­cert, però ara ho fan amb els fills, car­re­gats de xumets i cot­xets de bebè, i en unes hores que fa anys només eren el pre­ludi de la festa i l’oci. Però no es tracta només d’una qüestió de nostàlgia: volen, diuen, que els nens escol­tin i gau­dei­xin en directe d’una música que va més enllà de la que prové de la indústria Dis­ney o de la que habi­tu­al­ment els posen en acti­vi­tats pura­ment infan­tils.

El Pri­ma­vera Sound va ser el pri­mer, l’any 2006, a incor­po­rar un espai, el Minimúsica, dedi­cat exclu­si­va­ment als més petits. Just fa una set­mana se’n va cele­brar una nova edició, amb música d’estils diver­sos. Des d’ales­ho­res, n’han vin­gut molts més, de fes­ti­vals. Per una banda, els que han nas­cut, com aquest, a redós de l’èxit de la seva versió per a adults, com és l’Acus­ti­queta, de Figue­res (la versió infan­til de l’Acústica); el Petit Embassa’t, de Saba­dell (que jus­ta­ment té lloc aquest segon dis­sabte de juny), i el Sonarkids, que va ser un altre dels pri­mers a voler ave­sar els nens a la música, tot i que en aquest cas el fes­ti­val ja no s’orga­nitza com a tal, sinó que ha can­viat de for­mat i enguany porta de gira un espec­ta­cle: la rein­ter­pre­tació del conte Pere i el llop a càrrec de la com­pa­nyia de dansa urbana Bro­das Bros i de l’Orques­tra Simfònica del Vallès. D’altra banda, hi ha els fes­ti­vals que han nas­cut del no-res, per cobrir una lla­cuna, com són el Petits Cama­le­ons, de Sant Cugat del Vallès; el Mini­pop, de Tar­ra­gona, i el Fes­ti­va­lot, de Girona, entre d’altres.

“Vam pen­sar que el més impor­tant era no infan­ti­lit­zar la música, sinó dei­xar que els petits escol­tin la música que escol­tem tots”, explica Albert Puig, direc­tor del Petits Cama­le­ons, que tindrà lloc del 5 al 7 d’octu­bre a Sant Cugat i que es ven com una cita per a la mai­nada de 0 a 14 anys. Por­tarà artis­tes i grups com Ramon Mira­bet, Jarabe de Palo, El Petit de Cal Eril, Natxo Tarrés & The Wire­less, Els Catar­res, Toni Xuclà, Quimi Por­tet i Joan Masdéu, entre d’altres. “A les acti­vi­tats infan­tils que es fan nor­mal­ment, els meus fills s’hi avor­rei­xen i jo com a pare, també. I d’altra banda, els grups que ens agra­den toquen molt tard, a la nit, i s’ador­men. Tot això se suma al fet que quan com­par­tim esto­nes al cotxe o a la cuina veiem que ells poden escol­tar qual­se­vol tipus de música sense cap pre­ju­dici. Per això vam pen­sar que havíem de fer alguna cosa.” I d’aquí va néixer el Petit Cama­le­ons, un fes­ti­val que atrau cada any prop de 8.000 per­so­nes, entre petits i adults.

En la majo­ria dels casos han estat els que avui són pares i mares els que han cre­gut en la neces­si­tat de tenir aques­tes pla­ta­for­mes. A Tar­ra­gona, el Mini­pop, que acaba de viure la seva vui­tena edició i pel qual han pas­sat més de 7.000 per­so­nes, va néixer per l’impuls d’un grup d’ami­gues, habi­tu­als de con­certs, que quan van pas­sar a ser mares van caure en el buit. Es van agru­par sota el nom Tecle­tes: “Les Tecle­tes som un grup d’ami­gues de Tar­ra­gona, que sem­pre ens trobàvem al Cau; en aquest bar anàvem de con­certs i com­partíem la vida cul­tu­ral abans de tenir fills. Quan ens vam començar a que­dar emba­ras­sa­des vam veure que ens era molt més difícil par­ti­ci­par en les acti­vi­tats que ens agra­da­ven, perquè era molt més difícil con­ci­liar. Vam pen­sar que havíem de cap­gi­rar-ho, i que només can­vi­ant els hora­ris dels con­certs, hi podíem por­tar la cri­a­tura”, explica Núria Ser­rano, direc­tora del Mini­pop i pare­lla de Lluís Gavaldà, el can­tant d’Els Pets, que n’és el direc­tor artístic. Enguany, hi han actuat Joan Miquel Oli­ver, Renaldo&Clara, Mis­hima i La Iaia, entre molts d’altres. En aquests vuit anys, el fes­ti­val s’ha pro­fes­si­o­na­lit­zat i avui és una cita ine­lu­di­ble per a la música en directe a la ciu­tat.

El motiu de l’eclosió actual és que res­po­nen a una demanda gene­ra­ci­o­nal: “És una mica que els matei­xos pro­gra­ma­dors ens hem fet grans, tenim fills i hem tro­bat aquesta neces­si­tat de fer-ho”, rebla el direc­tor del Petits Cama­le­ons. Ara bé, en la majo­ria del casos defu­gen de la idea que el seu sigui un fes­ti­val per a nens. Són, diuen, una tro­bada inter­ge­ne­ra­ci­o­nal, de com­par­tir experiències amb els fills i injec­tar-los cre­a­ti­vi­tat. Això sí, la con­dició indis­pen­sa­ble per a tots és que cal adap­tar els hora­ris i el volum de la música al públic infan­til. “Al Petits Cama­le­ons hi ha hora­ris diürns, de les onze del matí a les set de la tarda, amb una pausa per dinar. I els con­certs tenen una durada de mitja hora, perquè si duren més els nens es can­sen. Tam­poc no té sen­tit un con­cert mul­ti­tu­di­nari amb 15.000 espec­ta­dors, perquè els nens al final no sen­ten res. Nosal­tres limi­tem l’afo­ra­ment a un màxim de 1.000 per­so­nes. I també tenim una zona reser­vada exclu­si­va­ment per a ells. Tot està pen­sat perquè puguin gau­dir de l’experiència al màxim”, comenta Puig.

Els grups que hi actuen són els matei­xos que podríem tro­bar en qual­se­vol altre esce­nari per a adults. Inter­pre­ten els seus reper­to­ris habi­tu­als, amb la petició dels orga­nit­za­dors que inten­tin evi­tar cançons amb referències explícites a la violència, al sexe i a la dro­gues: “Per la resta, no volem dis­fres­sar els grups ni que facin coses per a nanos; han de cri­dar l’atenció a través de la música, però no cal que es dis­fres­sin o que facin el pallasso”, exclama Albert Puig.

Una altra de les cites més mul­ti­tu­dinàries és l’Acus­ti­queta, a Figue­res, que cada any rep unes 30.000 per­so­nes. La pro­pera edició –la setena– tindrà lloc del 31 d’agost a l’1 de setem­bre, coin­ci­dint amb l’Acústica, que ja en fa dis­set que es fa. En aquest cas, l’orga­nit­zació sí que busca grups i artis­tes amb espec­ta­cles pen­sats per al públic infan­til: “Quan va començar l’Acus­ti­queta encara no n’exis­tien gai­res, de cites com aquesta. En canvi, sí que hi començava a haver molts grups que feien espec­ta­cles per a la mai­nada, tot i que en els últims dos o tres anys això s’ha fre­nat; ales­ho­res, hi havia un boom, amb mol­tes ban­des per a nens i ban­des per a adults, però que també ofe­rien una pro­posta fami­liar. L’Acus­ti­queta va a bus­car aquell grup que ha ideat un espec­ta­cle des de l’inici per a famílies”, explica el seu direc­tor, Xavi Pas­qual, que encara no pot avançar el car­tell de la pro­pera edició. El lema del cer­ta­men és El seu pri­mer fes­ti­val: “Perquè volem que el nen senti que viu el seu pri­mer fes­ti­val urbà.” Per Pas­qual, l’eclosió de la pro­gra­mació de música per als petits es nota no només amb el nom­bre crei­xent de fes­ti­vals, sinó perquè “les pro­gra­ma­ci­ons esta­bles dels tea­tres també apos­ten cada cop més per aquest tipus de for­mat”.