Bartolomé Bermejo

Si hagués de triar la meva pintura preferida de l’art medieval català, sense vacil·lar, escolliria la Pietat Desplà. Es tracta d’una obra encarregada cap al 1490 per l’ardiaca major de la catedral de Barcelona, Lluís Desplà, que la va destinar al seu oratori particular. Era, per tant, una pintura aïllada d’ulls tafaners, d’ús privat, que no estava a la vista de tothom. Avui es conserva al Museu de la Catedral de Barcelona i ha estat recentment restaurada, procés que li ha retornat la seva esplendor original.

Quan et trobes palplantat davant aquell prodigi tècnic, només pots plorar. El desplegament de recursos, la dolorosa bellesa de la Mare de Déu sostenint el cos inanimat de Crist, el broll de sang que li surt a Jesús de la nafra del costellam i l’imponent paisatge crepuscular del fons provoquen en l’espectador una intensa experiència visual i emocional. És una autèntica obra mestra que hauria d’esdevenir una icona de la cultura del país, com ho és la Maiestas Domini de Taüll.

L’autor d’aquest capolavoro és Bartolomé de Cárdenas, àlies El Bermejo, qui, cofoi i satisfet, va estampar el seu nom en el marc de l’obra, en un moment en què els artistes no acostumaven a signar els seus treballs. Bermejo era un pintor de Còrdova que després de treballar a València i a Aragó, va arribar a Barcelona. Era, segurament, un jueu convers i, fins i tot, sabem que la seva muller va ser penitenciada –condemnada– a Daroca per dur a terme pràctiques judaïtzants. En canvi, ho ignorem gairebé tot de com va viure i treballar a Barcelona, on encara residia el 1501.

A Bartolomé Bermejo se li va dedicar una exposició al MNAC fa quinze anys. Ara, el Museo Nacional del Prado en prepara una altra que ha aconseguit allò que fins ara no s’havia aconseguit: reunir en un mateix espai totes les obres conegudes del pintor –tret d’algun cas molt puntual–. S’inaugurarà a l’octubre i en serà el comissari Joan Molina, professor de la Universitat de Girona. El 2019, la mostra arribarà a Barcelona, novament al MNAC.