L’estela de Miró en Mestres Quadreny

La història de l’art català en la postguerra dels anys quaranta del segle XX va tenir un moment d’inflexió en què les conquestes de l’avantguarda d’abans de la contesa bèl·lica s’haurien pogut enfonsar per sempre més en les aigües de la pintura de l’estraperlo i del gust estètic més abjecte del franquisme.

El poeta J.V. Foix i el pintor Joan Miró van ser clau per alçar amb força el puny enlaire contra la decadència estètica imposada. Una altra figura clau va ser també Joan Prats, el mecenes amic de Miró a qui Josep M. Mestres Quadreny va conèixer mitjançant el poeta Joan Brossa. I ja tenim els tres Joans, una tríada que va acabar superposant dues generacions d’artistes que buscaven una unitat d’actitud estètica d’avantguarda entre diverses disciplines, un camp en què van créixer el pintor Antoni Tàpies, el poeta Joan Brossa, el compositor Mestres Quadreny, l’escultor Moisès Villèlia, el cineasta Pere Portabella i el músic Carles Santos. Tots ells van trobar en el Club 49 de Prats el mecenatge i el marc adequat per fer créixer aquest esperit de transformació poètica del món, aplegat en el llibre Cop de poma (1962).

Ara, Marta Cureses, amb el llibre Joan Miró - Mestres Quadreny. Suite miroir, d’Arola Editors, il·lumina l’obertura entre disciplines i l’experimentació que Joan Miró provoca en Mestres amb els seus dibuixos d’inoblidables ballarines espanyoles i altres pintures. Com ell mateix confessa: “Tinc molt clar que sense Miró la meva música no hauria estat la mateixa.” Si bé la primera composició de Mestres és per a ballet, Ofrena de Iocasta (1952), cal assenyalar la seva evolució amb Divertiment a La Ricarda (1962) o amb la Suite bufa (1966), representada també en aquesta casa de la família Gomis-Bertrand, en què Mestres introdueix a la ballarina clàssica de tutú, elements transgressors, com ara bigotis, calvície, sabates de pallasso, trets que es poden relacionar amb els dibuixos de ballarines de Miró. La recerca musical de Mestres Quadreny a París, amb Pierre Schaeffer primer i més endavant amb la creació de Phonos, sempre seguirà les petges de Joan Miró. Aquesta era una pàgina fins ara no escrita de la nostra avantguarda i d’aquest mirall Miró-Mestres Quadreny.