L’estela de Miró en Mestres Quadreny

La història de l’art català en la post­guerra dels anys qua­ranta del segle XX va tenir un moment d’inflexió en què les con­ques­tes de l’avant­guarda d’abans de la con­tesa bèl·lica s’hau­rien pogut enfon­sar per sem­pre més en les aigües de la pin­tura de l’estra­perlo i del gust estètic més abjecte del fran­quisme.

El poeta J.V. Foix i el pin­tor Joan Miró van ser clau per alçar amb força el puny enlaire con­tra la decadència estètica impo­sada. Una altra figura clau va ser també Joan Prats, el mece­nes amic de Miró a qui Josep M. Mes­tres Qua­dreny va conèixer mit­jançant el poeta Joan Brossa. I ja tenim els tres Joans, una tríada que va aca­bar super­po­sant dues gene­ra­ci­ons d’artis­tes que bus­ca­ven una uni­tat d’acti­tud estètica d’avant­guarda entre diver­ses dis­ci­pli­nes, un camp en què van créixer el pin­tor Antoni Tàpies, el poeta Joan Brossa, el com­po­si­tor Mes­tres Qua­dreny, l’escul­tor Moisès Villèlia, el cine­asta Pere Por­ta­be­lla i el músic Car­les San­tos. Tots ells van tro­bar en el Club 49 de Prats el mece­natge i el marc ade­quat per fer créixer aquest espe­rit de trans­for­mació poètica del món, aple­gat en el lli­bre Cop de poma (1962).

Ara, Marta Cure­ses, amb el lli­bre Joan Miró - Mes­tres Qua­dreny. Suite miroir, d’Arola Edi­tors, il·lumina l’ober­tura entre dis­ci­pli­nes i l’expe­ri­men­tació que Joan Miró pro­voca en Mes­tres amb els seus dibui­xos d’ino­bli­da­bles balla­ri­nes espa­nyo­les i altres pin­tu­res. Com ell mateix con­fessa: “Tinc molt clar que sense Miró la meva música no hau­ria estat la mateixa.” Si bé la pri­mera com­po­sició de Mes­tres és per a ballet, Ofrena de Iocasta (1952), cal asse­nya­lar la seva evo­lució amb Diver­ti­ment a La Ricarda (1962) o amb la Suite bufa (1966), repre­sen­tada també en aquesta casa de la família Gomis-Ber­trand, en què Mes­tres intro­du­eix a la balla­rina clàssica de tutú, ele­ments trans­gres­sors, com ara bigo­tis, calvície, saba­tes de pallasso, trets que es poden rela­ci­o­nar amb els dibui­xos de balla­ri­nes de Miró. La recerca musi­cal de Mes­tres Qua­dreny a París, amb Pierre Scha­ef­fer pri­mer i més enda­vant amb la cre­ació de Pho­nos, sem­pre seguirà les pet­ges de Joan Miró. Aquesta era una pàgina fins ara no escrita de la nos­tra avant­guarda i d’aquest mirall Miró-Mes­tres Qua­dreny.