Txékhov en quatre paraules

L’any 1973, l’Editorial Bruguera tenia una col·lecció anomenada “Para el hombre que tiene prisa”, en què, sense enredar ningú, la publicitat de la contraportada deia, en el castellà imposat de l’època, que el lector podia trobar “en 25.000 paraules conceptes clars i precisos, nocions bàsiques i imprescindibles, temes amb un interès permanent i d’una actualitat màxima tractats per experts en cada matèria i sintetitzats en llibres amb el format i la concepció més adequats”. Valien 10 pessetes i el format era tan petit que cabia a la butxaca de la camisa. Pocs anys després, l’editorial italiana Einaudi va començar a publicar una sèrie de llibres sota l’epígraf “Vita attraverso le lettere”, en què un pròleg lleuger fet per algun especialista dona al lector les pinzellades imprescindibles de l’autor, la correspondència del qual cada un d’aquells volums posa a l’abast del públic. Un dels primers, del 1989, va ser el que una de les fundadores de l’editorial, Natalia Ginzburg (Levi de soltera), va fer per al volum que publicava les cartes d’Anton Txèkhov, traduïdes per Gigliola Venturi i Clara Coïsson; es titulava Anton Cechov. Vita atraverso le lettere i té 323 pàgines. L’any 2006, l’editorial barcelonina El Acantilado va publicar sense la correspondència de l’escriptor rus una edició d’aquell Antón Chéjov que Natalia Ginzburg havia sintetitzat d’una manera una mica naïf a l’edició d’Einaudi i ara, reproduint a la contraportada les mateixes cites elogioses que la premsa madrilenya va fer d’aquella edició escapçada, se’ns en presenta una en català en què les lletres anunciades enreden la correspondència italiana. I si busquen en el pròleg d’aquell pròleg cap explicació de la simbiosi editorial espanyola o cap explicació de la desaparició de les cartes, hi trobaran com a compensació un fragment de les memòries de Francesc Serés que, si no ve a tomb, li fa molta propaganda.