Biblioteques amb segell femení

La història de les biblioteques públiques és una història de dones. Quan la Mancomunitat de Catalunya va crear la Xarxa de Biblioteques, ara tot just fa cent anys, van ser les dones les que en van prendre les regnes i hi van estampar la seva manera de fer. Els dietaris que van escriure de manera gairebé ininterrompuda esdevenen un bon relat no només del funcionament i de l’activitat dels centres, sinó de l’evolució i dels canvis polítics i socials del país. És una minúscula part de la història escrita per dones; per bibliotecàries.

La primera biblioteca popular de la Mancomunitat del president Enric Prat de la Riba va ser la de Valls. La va inaugurar per Sant Joan del 1918 el seu successor, Josep Puig i Cadafalch. Per això la ciutat de Valls ha organitzat ara tot un programa de celebració del centenari, que tindrà el seu colofó la vigília de Sant Joan, el 23 de juny, amb un acte institucional. Olot, Sallent, les Borges Blanques i Canet van ser els següents municipis que en van tenir. I passats cent anys, Catalunya disposa d’una xarxa de biblioteques públiques, hereva directa d’aquelles. S’han escampat i multiplicat per tot arreu i s’han adaptat als nous temps, però mantenen l’esquelet d’aquelles que, fa cent anys, van permetre “l’accés lliure de tothom a la lectura”, a través del préstec gratuït de llibres, segons Jep Martí, director de l’Arxiu Municipal de Valls i un dels autors del llibre que acaba d’editar l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV), que repassa la història d’aquell primer “temple de la cultura”, segons el va definir l’arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973).

El sistema bibliotecari que va adoptar la Mancomunitat va ser bàsicament el model americà. És un model d’espais i de prestatgeries obertes, amb tots els llibres a l’abast dels lectors i la classificació seguint el sistema decimal, el mateix que s’utilitza actualment: “Les biblioteques que existien anteriorment tenien un sistema que no tenia res a veure, era alfabètic o de fitxes, i resultava molt complicat trobar els llibres; a més, els llibres s’havien de demanar sempre al bibliotecari. En canvi, les biblioteques populars ho havien de tenir tot a l’abast, en espais agradables, lluminosos, on la gent se sentís còmoda”, explica Jep Martí.

La xarxa actual de biblioteques públiques és el resultat de l’evolució de les creades fa cent anys. “És una mateixa xarxa que ha anat creixent. Les biblioteques actuals donen uns serveis en consonància amb els temps actuals. No es limiten a servir llibres, sinó que hi ha tota la part bibliogràfica, la informàtica... Ara hi és tot, a la biblioteca, i si no és allà, l’usuari ho trobarà en xarxa. El gran salt es haver-se adaptat als temps actuals”, assenyala l’autor del llibre sobre la primera biblioteca popular.

Actualment, el Sistema de Lectura Pública de Catalunya disposa de 403 biblioteques i 12 bibliobusos que reben 24,6 milions de visites, segons dades de finals de l’any 2016. Hi treballen uns 2.200 professionals. I 437 municipis (el 94,3% de la població total) tenen almenys una biblioteca o servei de bibliobús, amb més de 3,7 milions d’usuaris inscrits.

Aquestes xifres es distancien molt de la realitat social de fa cent anys, quan van néixer les primeres: “A les cases no hi havia llibres; només algun d’escolar i res més. Quan es van obrir les primeres biblioteques, el 40% de la població de la demarcació de Tarragona era analfabeta. La seva obertura facilitava que tothom tingués accés a la lectura, tant de lleure com a la literatura tècnica i científica. Va ser un salt qualitatiu enorme, de difícil quantificació en resultats. Va suposar un abans i un després en l’accés a la cultura”, destaca Jep Martí. I potser per això alguns sectors s’hi van posicionar en contra: “A Valls, el carlisme es va oposar a l’obertura de la biblioteca pel que significava que la gent pogués accedir a determinades lectures contràries a la moral que ells practicaven”, recorda Martí, conscient que “els servis públics, vulguem o no, gairebé sempre estan en consonància amb el poder polític de l’època”. Però la resta de forces polítiques van superar diferències i van signar un acord per tirar-la endavant. Actualment, és l’única que conserva íntegrament l’edifici. “La de les Borges Blanques va estar afectada per un bombardeig durant la Guerra Civil, i moltes d’altres s’han transformat fins al punt que el que queda ja no té res a veure amb l’edifici original”, segons Martí.