Festival Figueres es Mou

Godot, avui, tam­poc vindrà, però podeu anar a Figue­res (45.961 habi­tants), capi­tal de l’Alt Empordà. Del 2 al 8 de juliol s’hi cele­brarà Figue­res es Mou, la cin­quena edició del fes­ti­val de dansa i movi­ment Agi­tart, que ha situat la ciu­tat en el mapa dels esde­ve­ni­ments sin­gu­lars del país. El fes­ti­val pro­gra­marà una tren­tena d’espec­ta­cles i acti­vi­tats que tenen el movi­ment, la core­o­gra­fia, el circ i el ball com a dis­ci­pli­nes artísti­ques.

Hi tro­ba­rem com­pa­nyies reco­ne­gu­des i pre­mi­a­des com Moveo, amb la peça Con­seqüències; les noies de Maduixa, amb Mulïer; Quim Bigas, amb La Llista; la nova peça de Les Impu­xi­bles, Pain­ball; la com­pa­nyia figue­renca Com un Llum; l’Envà d’Amer i Àfrica, i el Mira’t de Circ Pànic, entre d’altres.

Però Figue­res es Mou és també una porta a la des­co­berta, una picada d’ullet a les tendències i tècni­ques amb apor­ta­ci­ons inter­na­ci­o­nals com la presència d’Atama To Kuchi amb la peça Inver­ted tree, en què el japonès Hisashi Wata­nabe troba la relació exacta entre el cos com a forma orgànica i les for­mes geomètri­ques del circ a través de les boles.

Tant se val gaga, sar­da­nes o swing, si Figue­res es mou és perquè més de setanta artis­tes ocu­pa­ran la ciu­tat per fer-la ballar. Figue­res és dansa i movi­ment, tra­mun­tana, cebes i bru­nyols… i ho ha estat sem­pre: cal pre­gun­tar-se com és que a l’antic car­rer Sant Gui­llem, actual car­rer Mon­tu­riol, hi van néixer tres grans home­nots com Narcís Mon­tu­riol, Car­les Fages de Cli­ment (recor­deu que el 2018 és l’Any Fages de Cli­ment) i Sal­va­dor Dalí. Tots tres allà. Quina és la força tel·lúrica que fa que un car­rer de 200 metres sigui el cen­tre del món?

Una figue­renca m’ha asse­gu­rat que ells, Mon­tu­riol, Fages i Dalí, men­ja­ven “fla­o­nes de Figue­res” uns pas­tis­sets en forma de lluna far­cits de crema. Vet aquí, doncs, per què Figue­res es mou.