EL REFUGI DELS CREADORS

trenta refugis

No tothom té un amic com Lord Byron amb un xalet d’estil gòtic a Suïssa, ni es pot permetre la despesa de llogar durant uns quants mesos una suite de luxe en un hotel neocolonial del Carib. Però de solucions, sempre n’hi ha alguna. A Catalunya, existeixen una trentena de refugis per a creadors: residències pensades per passar-hi uns dies, unes setmanes o fins i tot uns mesos apartat de la vida quotidiana i concentrat en l’obra que s’està preparant.

Un dels pioners és el centre Art Natura, al Pallars Sobirà. Es troba al poble de Farrera: un petit nucli de 25 cases de pedra entre muntanyes i prats, creuat per pistes forestals que s’endinsen entre els boscos. Una d’aquestes pistes és coneguda pels veïns de la zona com el camí dels contrabandistes i condueix cap a alguna entrada clandestina d’Andorra. Gairebé totes estaven abandonades i entre finals dels anys setanta i inicis dels vuitanta s’hi va establir una petita comunitat de joves neorurals. Entre els visitants, l’escriptor irlandès Bernard Loughlin, que hi va tornar l’any 1989 i va explicar als habitants que havia muntat una residència d’escriptors i artistes al seu país. La idea els va agradar. Van decidir reconvertir un dels edificis buits en una residència, i el projecte es va engegar formalment el 1995.

Des de llavors, hi han passat centenars de creadors. Un d’ells el darrer premi Sant Jordi de novel·la, Joan-Lluís Lluís, que hi va anar per treballar entre el silenci d’aquelles muntanyes en la novel·la El navegant, premi Crítica Serra d’Or de l’any 2017. “No ho faig gaire sovint, però vaig aprofitar aquella estada per avançar en la redacció dels darrers capítols de la novel·la.” Feliu Formosa ha treballat en algunes traduccions i l’artista Eulàlia Valldosera també ha aprofitat les instal·lacions del Centre Art Natura de Farrera per treballar en les seves obres. La compositora britànica Nicola LeFanu també és una de les visitants regulars de Farrera.

El centre està inclòs dins d’una xarxa internacional de residències d’artistes, i uns quaranta creadors que han treballat, dormit i compartit idees entre els seus murs provenen d’aquesta xarxa internacional. “A més de venir a treballar cadascú en la seva obra, la convivència, de vegades entre gent de diferents disciplines artístiques, és molt enriquidora i permet fins i tot el sorgiment de projectes de col·laboració interdisciplinària”, explica Lluís Llobet, director del centre.

compartir experiències

El centre disposa de set places de residència. Hi ha biblioteca, habitacions de treball, tallers i el menjador. Durant el dia, cada artista treballa, o bé als tallers o pels entorns del poble, i el moment comunitari és l’hora de sopar, en què es poden compartir idees i experiències. Els preus són més baixos que una residència rural turística, però per anar-hi cal enviar una sol·licitud on es detalli el projecte artístic o acadèmic en què es vol treballar i que el centre l’accepti. Una altra opció és anar-hi becat per alguna institució. L’artista visual Joan Pallé hi ha passat aquesta primavera tres mesos, amb una beca del Centre d’Art Contemporani la Panera de Lleida, per tal de treballar en un projecte artístic vinculat al moviment rave. “Treballo amb materials que necessiten un cert espai i aquí tinc espai i tranquil·litat suficient”, explica, alhora que aprofita per fer alguna trobada amb artistes pirinencs relacionats amb el projecte en què treballa.

La feina dels artistes residents té també un retorn per al territori: els artistes poden fer xerrades i conferències obertes al públic. Un cop l’any, el centre organitza una exposició amb material artístic a l’aire lliure entre els entorns naturals de Farrera, i publica regularment material de recerca científica i artística.

recerca amb retorn

Aquest tipus de residències s’han estès al llarg del país. Al Montsià, a l’Empordà, al Solsonès o a Menorca hi ha residències per a artistes, creadors i investigadors que necessiten un espai on treballar. A Olot, funciona des de fa dos anys el centre Faber, impulsat per les administracions locals. En aquest cas, s’ha especialitzat en professionals i investigadors. “Els oferim tranquil·litat per treballar, però el que ens interessa és la coordinació i la relació entre ells i la comarca”, explica l’escriptor Francesc Serés, director del centre. Professors i investigadors hi van a fer recerca sobre feminisme, urbanisme, matemàtiques i altres disciplines, però amb un retorn per al territori en forma de xerrades, tallers, taules rodones i trobades amb professionals i investigadors de la zona. “Bàsicament, el que fem és relacionar gent, a través d’estades temàtiques i, a canvi, els residents col·laboren compartint els seus projectes i les seves experiències amb els altres residents i amb el territori.”

Un catedràtic de teologia de Cambridge que aprofita per conèixer i compartir experiències amb professors de la Universitat de Girona; professors de dansa que a més de preparar el seu espectacle han fet tallers de dansa per al públic general; un grup de recerca sobre energies renovables que contacta amb professionals de l’energia de la Garrotxa; urbanistes internacionals que aprofitem per donar el seu punt de vista en la reforma del centre històric d’Olot; investigadors en robòtica que durant l’estada han fet trobades en instituts... “Al cap de l’any hem fet venir unes cent persones”, calcula Serés, que afegeix: “Al mateix temps que ells aporten coneixement i experiència al territori, també fem diplomàcia cultural: els investigadors marxen amb una determinada imatge de la societat catalana, de la nostra recerca, de la nostra cultura i de l’entorn natural que poden ajudar a difondre una visió del país que no tenien”.

En total, a Catalunya hi ha prop d’una trentena de residències per a creadors, artistes i investigadors que admeten pernoctació. La Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya n’agrupa la majoria, distribuïdes al llarg del territori. Però qui s’estimi més els entorns urbans, també en té per escollir. De fet, a Barcelona i la seva àrea metropolitana es concentren la major part del centenar d’espais de treball i coworking per a creadors. Un d’aquests espais és Hangar, al barri del Poblenou. Va sorgir de la lluita veïnal contra l’enderroc de les naus de Can Ricard, durant la primera dècada del 2000. Les naus de la fàbrica estaven aparentment sentenciades per la bombolla especulativa que estava transformant el Poblenou industrial, però la seva ocupació per part d’un grup d’artistes i les protestes veïnals davant l’amenaça de l’enderroc van aconseguir revertir la situació i mantenir-la com un pol de creació artística. Hangar s’ha especialitzat en les arts visuals, però hi tenen cabuda també les escèniques, les plàstiques i la música. A més d’espais de coworking, laboratoris i tallers, Hangar va muntar l’any 2011 una zona de residència amb pernoctació per tal que artistes i creadors hi puguin fer estades. Pot acollir un màxim de quatre artistes al mateix temps, que hi poden fer des de sojorns curts fins a estades tres mesos. La residència i l’espai de treball costen uns 525 euros al mes, i una comissió analitza el currículum i la viabilitat dels projectes dels artistes que ho sol·liciten.

escriptors en directe

De vegades, la necessitat de l’autor de buscar un espai de treball coincideix amb la de l’administració de posar en valor els seus espais. L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa les beques Montserrat Roig, amb què concedeix un ajut a deu escriptors a canvi que durant dos mesos escriguin les seves obres en espais singulars de la ciutat. El Museu Picasso, el Castell de Montjuïc, la Sala Becket, el monestir de Pedralbes, la Fundació Joan Miró i la biblioteca de Nou Barris han estat aquesta primavera alguns dels espais de la primera tongada d’aquesta beca. L’escriptora Anna Ballbona, autora de Joyce i les gallines i guanyadora del premi Amadeu Oller, ha estat una de les participats. Cada matí dels darrers mesos els ha passat en la biblioteca de grec de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. “Ha estat una gran experiència, establir un horari de treball i en un espai com ha quedat ha estat molt productiu”. L’entorn del barri Gòtic fins i tot li ha inspirat futurs projectes: “El fet de passar-hi cada dia ha fet que acabés trobant-me sovint amb la mateixa gent i les mateixes botigues antigues, que m’han començat a fer pensar en un altre projecte”. “Això pràcticament ens ha passat a tots els que hem participat en aquest projecte”, apunta. De moment, Ballbona ha estat preparant la seva segona novel·la des de l’Acadèmia de les Bones Lletres, i un cop finalitzada la beca tornarà a la seva rutina de treball literari habitual. “Tinc el meu estudi a casa meva, però he de reconèixer que el fet d’haver de sortir cada dia de Cardedeu i anar cada dia fins al barri Gòtic predisposa a treballar d’una altra manera, ha estat una experiència molt profitosa”.

La poeta Gemma Casamajó ha estat treballant gràcies a la beca Montserrat Roig en l’antic psiquiàtric de Nou Barris, ara biblioteca del districte. “M’ha servit per avançar molt, i com a font d’inspiració en el poemari en què estic treballant”. Un poemari que gira, precisament, entorn de la casa i l’espai, inspirant-se en diverses cases i edificis de la ciutat. “No podria haver trobat una millor activitat per al projecte en què estava treballant”, conclou Casamajó.

La beca es repetirà a l’octubre. Mentrestant, escriptores i creadores i creadors continuaran buscant, aquest cop literalment, la cambra pròpia de què parlava Virginia Woolf.