“És el moment d’explicar-nos al món a través de la cultura”

Fa dos anys, el 2016, el direc­tor del fes­ti­val actual [Mic­hael Mason], que fa molts anys que coneix Cata­lu­nya, es va posar en con­tacte amb nosal­tres per pro­po­sar-nos-ho. Vam començar a visi­tar el fes­ti­val, per veure real­ment l’impacte que podia tenir. En aque­lla ocasió, hi havia el País Basc com a cul­tura con­vi­dada. Es va valo­rar tot molt posi­ti­va­ment, per mol­tes raons: en pri­mer lloc, pel pes específic que té la fun­dació i per la quan­ti­tat de gent que visita nor­mal­ment els museus Smith­so­nian. També per la loca­lit­zació, ja que estem par­lant de Was­hing­ton, de la capi­tal, just al Nati­o­nal Mall, per on pas­sen cen­te­nars de milers de per­so­nes. I a més les dates, que coin­ci­dei­xen amb el 4 de juliol, una de les fes­tes més impor­tants per a ells.

D’entrada, és la pri­mera vegada que podrem par­lar de cul­tura popu­lar glo­bal­ment, en el desem­bar­ca­ment a l’altra banda de l’Atlàntic amb més força que hau­rem fet mai. No per mos­trar què és una enti­tat o què és una altra, sinó com a país. Als par­ti­ci­pants els hem insis­tit molt a dir que no es repre­sen­ten a ells matei­xos, sinó que repre­sen­ten Cata­lu­nya. A les dues colles de Valls també els ho hem dit: totes dues repre­sen­ten un fet cul­tu­ral del país. El que expli­ca­rem és el país en glo­bal. I ho farem amb una bona quan­ti­tat de gent: 80 par­ti­ci­pants i 300 cas­te­llers. Són mol­tes per­so­nes que des del seu propi àmbit i dis­ci­plina expli­ca­ran en con­junt què és la cul­tura cata­lana. És un fes­ti­val de reco­ne­gut pres­tigi mun­dial, i espe­rem que es cone­gui Cata­lu­nya com a cul­tura i la cons­trucció col·lec­tiva de la nos­tra part fes­tiva, de soci­a­lit­zació, d’inclusió, de cohesió... També podem apro­fi­tar l’esde­ve­ni­ment per bas­tir ponts de con­tacte, ja que com­par­ti­rem el fes­ti­val amb una altra cul­tura con­vi­dada, l’armènia. Podrem esta­blir rela­ci­ons entre un país i l’altre.

Curi­o­sa­ment, fa dos anys els orga­nit­za­dors es plan­te­ja­ven què podia apor­tar Cata­lu­nya a Amèrica. Però en aquests dos anys ens han pas­sat mol­tes coses com a país, i s’ha cone­gut molt més, sobre­tot pel ves­sant polític. Però el ves­sant polític també porta a conèixer com és la gent de Cata­lu­nya, com viu, com s’estima el dia a dia el país... En aquests dos últims anys el grau de conei­xe­ment ha anat in cres­cendo i actu­al­ment saben per­fec­ta­ment on estem situ­ats. L’interès ha anat crei­xent.

És un fes­ti­val cul­tu­ral, i no hi ani­rem a expli­car política. És un fes­ti­val que explica les cul­tu­res, com ha vis­cut el poble i com ha anat evo­lu­ci­o­nant al llarg dels anys. És un fes­ti­val que no té ban­de­res. Per tant, estem par­lant de ponts cul­tu­rals a tot el món, i aquest és l’apa­ra­dor i el marc en què ens mou­rem.

És indis­cu­ti­ble que el tei­xit asso­ci­a­tiu català ha patit, en la història de Cata­lu­nya, uns moments en què no ha pogut man­te­nir la seva acti­vi­tat a causa de la guerra, durant el fran­quisme... Després, amb la res­tau­ració de la democràcia, s’ha enfor­tit aquest tei­xit asso­ci­a­tiu i s’ha fet molt més visi­ble. La gent s’ha asso­ciat una altra vegada i amb molta més força. Mai no havíem tin­gut la quan­ti­tat d’enti­tats que tenim ara. És un valor en alça a la soci­e­tat, pel fet no només cul­tu­ral, sinó social. De cadas­cun dels àmbits, hi haurà repre­sen­tants que expli­ca­ran d’on ve la seva acti­vi­tat i com s’ha anat trans­for­mant al llarg d’aquest últim segle.

S’ha anat recu­pe­rant després de l’època del fran­quisme, en què hi havia mol­tes expres­si­ons de cul­tura popu­lar que no s’havien pogut mos­trar als car­rers tal com se solia fer dos segles enrere. S’ha recu­pe­rat amb molta força. Ara el món asso­ci­a­tiu està crei­xent i s’està fent fort. Els matei­xos par­ti­ci­pants a les enti­tats sen­ten molt orgull de for­mar-ne part. És el moment d’expli­car-nos al món. Així com el país ha estat capaç d’inter­na­ci­o­na­lit­zar els nos­tres escrip­tors, pin­tors i músics, el col·lec­tiu de cul­tura popu­lar ha tri­gat més a poder sor­tir, pre­ci­sa­ment perquè s’havia de recu­pe­rar i també perquè són col·lec­tius molt grans i de vega­des no tenim tots els recur­sos neces­sa­ris. Però aquesta és una de les direc­ci­ons en què volem tre­ba­llar per inter­na­ci­o­na­lit­zar la nos­tra cul­tura. Tots estem vivint amb gran entu­si­asme l’Smith­so­nian. Serà el moment en què Cata­lu­nya s’expli­carà al mon a través de la seva cul­tura; la cul­tura és això tan trans­ver­sal que ens apropa a qual­se­vol altre país i espe­rem que ser­veixi de tram­polí perquè les nos­tres enti­tats i la nos­tra cul­tura es puguin posar en con­tacte amb altres països i cul­tu­res que ens puguin enri­quir.

Tant no. I és un gran repte. L’enti­tat Adi­folk, que ens ha aju­dat a posar en marxa tota la logística del fes­ti­val, ja orga­nitza anu­al­ment una tro­bada en l’àmbit euro­peu, en què con­cen­tra mol­tes per­so­nes, però no hi ha tota la filo­so­fia que hi ha al dar­rere de l’Smith­so­nian per expli­car com vivim la cul­tura col·lec­ti­va­ment.

Enguany és l’Any Euro­peu del Patri­moni Cul­tu­ral, i la nos­tra par­ti­ci­pació en l’Smith­so­nian hi queda emmar­cada. És on hem abo­cat més recur­sos [el pres­su­post és de 2 mili­ons] i més temps, però no hem dei­xat de banda el país. Hem fet un sim­posi sobre cam­pa­nes i cam­pa­ners, a Os de Bala­guer, perquè havíem de mirar quins pros i con­tres tenim amb les cam­pa­nes. Aquesta reflexió ens porta a enge­gar pro­jec­tes con­jun­ta­ment amb la Direcció Gene­ral de Patri­moni, com ara la res­tau­ració de cam­pa­nars i cam­pa­nes... A par­tir d’ara hem de tirar enda­vant aquest pro­jecte. Un altre punt impor­tant és un congrés de jotes de ter­res de parla cata­lana, que farem a l’octu­bre a Fal­set. Volem que hi hagi una repre­sen­tació de totes els ves­sants de la jota, can­tada i ballada, de Cata­lu­nya, el País Valencià i les illes Bale­ars. A més, estem por­tant les acti­vi­tats de l’Any Aureli Cap­many, que va ser un folk­lo­rista impor­tant i n’hem de fer difusió.

Aquesta és l’eterna pre­gunta. Sem­pre ens la fem. Penso que pel que fa a la música, a la sono­ri­tat dels ins­tru­ments de cobla, mai no hem estat tan bé. Tenim molt bons músics, joves i molt ben for­mats, i les cobles toquen de manera excel·lent. D’esde­ve­ni­ments de sar­da­nes, n’hi ha a tot el país i mouen molta gent. Però des de l’any pas­sat, la Direcció Gene­ral de Cul­tura Popu­lar i l’Ajun­ta­ment de Palamós vam deci­dir que havíem de fer un pas més, i enguany hi haurà la segona edició d’un fes­ti­val, del 8 al 12 d’agost, com a apa­ra­dor de tot allò que passa a Cata­lu­nya en el camp de la sar­dana; com la dansa i la cobla es van adap­tant a les noves neces­si­tats del segle XXI. Estan sor­tint pro­jec­tes molt interes­sants.