CATALANS AL COR DE WASHINGTON

En un país com el nostre, on hi ha més de 4.000 entitats relacionades amb la cultura popular, que sumen més de 500.000 persones associades; on hi ha més de 100 colles castelleres i més de 700 corals, entre d’altres, el grau de riquesa d’allò que en diem patrimoni immaterial és inqüestionable. Potser per això el festival més important del món d’aquest sector, l’Smithsonian Folklife Festival, que tindrà lloc a Washington entre el 27 de juny i el 8 de juliol, ha volgut que Catalunya hi sigui present, com a cultura convidada. “Serà una oportunitat única per internacionalitzar la cultura catalana arreu del mon”, assenyala el Departament de Cultura de la Generalitat, que fa dos anys, el juny del 2016, ja va signar un acord de col·laboració amb els responsables d’aquest festival americà per fixar-hi la participació catalana. No serà poca cosa: s’hi esperen més d’1 milió de visitants en deu dies i que generi un fort impacte i retorn per al país.

No hi poden ser tots, però una bona representació de la música i la dansa d’arrel, la gastronomia, el món casteller, l’artesania, la imatgeria festiva i les festes tradicionals es traslladarà fins a terres americanes per mostrar la vitalitat d’una cultura catalana que ha estat exemple de resistència al llarg de la història. Durant deu dies, una vuitantena de catalans seran a Washington per explicar i mostrar els trets principals dels elements populars i tradicionals, però també la innovació, la Catalunya moderna. A tots ells s’hi sumaran, el 5 de juliol, 300 castellers (150 de la Colla Joves i 150 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls), que hi aniran a mostrar el fet casteller –les torres humanes, com es coneixen allà.

L’espai dedicat a la cultura popular catalana es dividirà en quatre subespais, que serviran per explicar el país de nord a sud i d’est a oest. El primer estarà dedicat als Pirineus, la vida rural, la ciutat i la Mediterrània, amb la voluntat de mostrar el patrimoni immaterial del país des d’una òptica geogràfica. S’hi donaran a conèixer, per exemple, les falles del Pirineu, declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO fa poc més de dos anys. Un fallaire explicarà les característiques d’aquesta tradició festiva que se sol celebrar durant el solstici d’estiu i també hi haurà una demostració in situ, ja que se n’han construït expressament per poder-les exposar en terres americanes. En aquest apartat, també hi serà present l’aranès, gràcies a la cantautora Adilé Sans. I es mostraran algunes tradicions pròpies de l’entorn rural, com ara la de la trementinaire (dona que es dedicava a la recol·lecció d’herbes remeieres). Procedent de la Vall d’en Bas, el forner Ángel Zamora explicarà com ha aconseguit modernitzar el seu ofici fins a acabar fent el pa per a alguns dels restaurants amb estrelles Michelin més prestigiosos. El segon espai s’inspirarà en una plaça major. Se n’ha recreat una, envoltada d’arcs de mig punt, que podria ser qualsevol plaça típica catalana. Hi haurà un escenari, per on desfilaran bona part dels representants del seguici festiu català. Hi passaran les bèsties de foc, els gegants, els grallers... Una petita festa major al cor de Washington. Un tercer espai es dedicarà als ateneus, “la columna vertebral, resilient, de la cultura popular catalana”, destaca la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco. Aquí tindran lloc conferències i intercanvi d’experiències. I el quart serà el dedicat a la Mediterrània, amb demostracions de música –no hi faltaran, per exemple, les havaneres–, on hi haurà una barca de Palamós, amb pescadors que explicaran les tècniques més tradicionals.

L’artesania també jugarà un paper determinant en el festival. Sis artesans aniran a Washington per crear una obra contemporània però amb tècniques tradicionals. Un cisteller que treballa amb fibra vegetal i un ferrer, per exemple, crearan conjuntament una obra d’art amb què s’obsequiarà la fundació Smithsonian. Un ceramista de Folgueroles, Joan Farré, explicarà a través de la ceràmica com queden els camps llaurats, amb una peça de tres metres de llarg que també es quedarà a Washington. El festival serà, segons M. Àngels Blasco, una gran oportunitat per fer descobrir Catalunya als EUA, una bona manera de reforçar la marca Catalunya i de consolidar el país com una destinació cultural privilegiada.