Articles

El museu de Tàrraco, de mudança

Unes obres de rehabilitació han obligat a tancar les portes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), però la part més important del seu fons s’ha traslladat a una seu provisional, a tocar del mar, perquè es pugui continuar mostrant al públic

Al Tinglado 4 s’exposen 207 peces arqueològiques significatives del passat romà de Tarragona

La Nina d’Ivori és una nina amb els braços i les cames arti­cu­lats, que es va tro­bar a la necròpolis pale­o­cris­ti­ana de Tàrraco, a l’inte­rior d’un sarcòfag que con­te­nia les res­tes d’una nena de cinc o sis anys d’edat i que va ser datada entre els segles III i IV dC. Aquesta joguina antiga, una peça emblemàtica de l’arque­o­lo­gia i que s’ha arri­bat a con­ver­tir en una icona de Tar­ra­gona, és una de les poques que es con­ser­ven al món d’aque­lla època pel mate­rial emprat i pel fet que és arti­cu­lada. I ara que està de mudança, el Museu Naci­o­nal Arqueològic de Tar­ra­gona (MNAT) s’ha endut la Nina d’Ivori a la que serà la nova seu del museu els pròxims anys –qua­tre, com a mínim–. El MNAT, el més antic de la seva espe­ci­a­li­tat al país, ha hagut de tan­car l’edi­fici de la Part Alta de la ciu­tat per ini­ciar-hi un procés de reha­bi­li­tació. Men­tre durin les obres (que cos­ta­ran uns 5 mili­ons d’euros), el MNAT con­ti­nuarà mos­trant una part del seu fons a la Part Baixa, al Tin­glado 4 del Moll de Costa, un antic magat­zem por­tu­ari de 850 m², a tocar del mar, que s’ha trans­for­mat ara en un reno­vat museu arqueològic.

La direc­tora del museu, Mònica Bor­rell, reco­neix que ha estat un procés llarg i deli­cat, el del tras­llat. Però està molt satis­feta del resul­tat final, que per­met expo­sar al públic 207 peces arqueològiques sig­ni­fi­ca­ti­ves del pas­sat romà de Tar­ra­gona. És una petita part del miler de peces que fins ara omplien les sales del museu, i de les més de 5.000 que es guar­den emma­gat­ze­ma­des. Però l’expo­sició Tàrraco /MNAT sin­te­titza per­fec­ta­ment la història de la ciu­tat que va ser capi­tal de l’imperi romà i la col·lecció del museu cen­te­nari

La selecció ha estat molt acu­rada i el mate­rial que s’hi exposa és de dife­rent tipo­lo­gia: arqui­tec­tura, escul­tura, pin­tura, bron­zes, mosaics, ceràmica, joie­ria... D’entre les peces que llu­ei­xen al Tin­glado 4, des­ta­quen el mosaic de la Medusa; un cui­ras­sat, dos togats i la Venus tro­bats a les exca­va­ci­ons del Tea­tre romà; un mil·liari; la pin­tura de la Nèmesi i una ins­cripció de l’amfi­te­a­tre; el lam­pa­dari cone­gut com el Negret (una escul­tura de bronze que repre­senta un esclau jove, etíop, que sosté una safata en què es col·loca­ven les llànties i els ins­tru­ments per encen­dre-les); un mosaic d’opus sec­tile, i les estàtues i els mosaics de les muses pro­ce­dents de la vil·la dels Munts, a Alta­fu­lla. També s’exposa el frag­ment (el dit petit del peu esquerre) d’una estàtua colos­sal que for­ma­ria part del tem­ple en honor a l’empe­ra­dor August.

Com un tem­ple romà

El mun­tatge emula un tem­ple romà, amb colum­nes dibui­xa­des sobre tela que pen­gen del sos­tre i que ser­vei­xen per dis­tri­buir els vuit àmbits en què es divi­deix el recor­re­gut. Curi­o­sa­ment, l’expo­sició s’obre i es tanca amb dues obres con­tem­porànies. La pri­mera, la peça Anti-noos i l’estàtua cui­ras­sada, de Jorge Egea i Ramon Casa­nova, una ins­tal·lació amb 54 càmeres fos­ques que miren cap a una estàtua romana. I la dar­rera, el recor­re­gut per l’obra d’onze fotògrafs, entre els quals hi ha Joan Font­cu­berta, Toni Catany, Hum­berto Rivas, Jordi Gui­llu­met, Fer­ran Freixa i Manuel Serra. Entre­mig, el visi­tant pot fer un recor­re­gut pels sis àmbits que fan un repàs de vuit segles de la història de Tàrraco: el domini per part dels romans de la Medi­terrània; la ciu­tat que va gover­nar l’imperi romà durant els dos anys (26-25 aC) que hi va resi­dir l’empe­ra­dor August; l’esplen­dor que va viure en el segle II; la Tàrraco ja con­so­li­dada a imatge de Roma; la importància de les vil·les i el món rural; l’inici de la crisi, i la trans­for­mació, a par­tir del segle III.

El Tin­glado 4 serà el MNAT durant un període d’uns qua­tre anys. En feia més de trenta que s’espe­ra­ven una obres de reha­bi­li­tació i con­di­ci­o­na­ment d’un equi­pa­ment amb diver­sos pro­ble­mes estruc­tu­rals, que no reu­nia les mesu­res de segu­re­tat ni de cli­ma­tit­zació adi­ents. Després d’un munt de pro­jec­tes frus­trats i d’inver­si­ons falli­des, al final l’exe­cució de les obres ha estat obli­gada per una sentència judi­cial del 2014: els tre­ba­lla­dors del museu van pre­sen­tar una denúncia per les pèssi­mes con­di­ci­ons labo­rals en què havien de tre­ba­llar, sobre­tot per la falta de cli­ma­tit­zació. Amb l’ordre judi­cial a les mans, en prin­cipi només es pre­veia millo­rar la cli­ma­tit­zació i unes poques actu­a­ci­ons de millora estruc­tu­ral, però un cop feta la pri­mera ava­lu­ació sobre l’estat de l’edi­fici, la Gene­ra­li­tat ha aca­bat impul­sant un ambiciós pro­jecte de reha­bi­li­tació, que cos­tarà uns 5 mili­ons d’euros (finançats en bona part pel Minis­teri de Cul­tura, ja que el MNAT és pro­pi­e­tat de l’Estat), als quals s’ha de sumar un altre milió d’euros per a la muse­o­gra­fia. Un pro­jecte gran per a una ciu­tat, Tar­ra­gona, que “con­serva el con­junt històric romà més impor­tant de Cata­lu­nya”, segons Elsa Ibar, direc­tora gene­ral de Patri­moni Cul­tu­ral, que en la inau­gu­ració de la seu pro­vi­si­o­nal al Moll de Costa va anun­ciar que pro­pe­ra­ment es pre­sen­tarà un pla de con­ser­vació de tot el patri­moni de Tàrraco.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor