El misteri real de “The Terror”
Els vaixells britànics ‘Erebus’ i ‘Terror’ van protagonitzar un dels misteris més inquietants del segle XIX, en desaparèixer sense deixar rastre a l’Àrtic. AMC ha recreat el seu malson
Un repartiment d’excepció, encapçalat per Jared Harris –extraordinari hereu del seu pare, Richard Harris– és sens dubte la peça clau de l’èxit de The Terror, la sèrie de la cadena AMC produïda pel director Ridley Scott i basada en una novel·la de Dan Simmons. Es tracta de deu episodis que recreen l’expedició que els vaixells de la marina britànica HMS Erebus i HMS Terror van fer a l’Àrtic el 1845 i durant el qual van desaparèixer misteriosament sense deixar rastre.
A mitjan del segle XIX, aquests vaixells eren les naus més sofisticades de la seva època, preparades per superar tots els reptes de la navegació àrtica. Per això la seva desaparició i la dels seus 129 tripulants va resultar incomprensible per a la societat britànica i va donar peu a tota mena de teories i especulacions, que incloïen des d’elements sobrenaturals fins a canibalisme. Si l’assassinat de Kennedy és el misteri més famós del segle XX, el destí d’aquests vaixells seria l’equiparable de l’època victoriana.
Les dues naus van salpar d’Anglaterra el maig del 1845 i van ser vistes per última vegada per dos vaixells baleners a la badia de Baffin, entre Groenlàndia i el Canadà, a finals del mes de juny d’aquell mateix any. Posteriorment, es va confirmar que estaven esperant una millora de les condicions meteorològiques per poder endinsar-se en el laberint àrtic i continuar viatjant cap al nord. L’expedició comandada pel capità John Franklin (a la sèrie Ciaran Hinds), que llavors tenia gairebé 60 anys, era una ambiciosa aposta de la Royal Navy per intentar trobar el pas del Nord-oest, una ruta que voregés Amèrica del Nord pel nord, travessant l’oceà Àrtic i connectant l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic. Trobar-la havia estat un somni per als exploradors marítims de totes les potències colonials europees, que volien escurçar el trajecte fins a Àsia (encara no existia el canal de Panamà). No ha estat fins a aquest segle, i a conseqüència del desglaç provocat pel canvi climàtic, que aquesta ruta comercial s’ha materialitzat.
En qualsevol cas, ni l’HMS Erebus ni l’HMS Terror van tornar de la seva aventura, malgrat disposar de tots els equipaments que la feien relativament segura, fins i tot en el cas que els vaixells quedessin temporalment atrapats pel gel. De fet, disposaven de queviures per alimentar-se durant tres anys. Per això, quan el 1847 encara no s’havia rebut cap notícia sobre el seu destí, les autoritats britàniques van donar el vistiplau a diverses expedicions de rescat, que tampoc van poder aclarir què havia passat.
Sense entrar en detalls per evitar spoilers, no va ser fins al 2014 que es van localitzar les restes enfonsades de l’Erebus i fins al 2016 que va aparèixer el Terror, en un indret que ara el Canadà considera parc històric. Altres troballes han permès formular noves hipòtesis sobre els motius del fracàs de l’expedició. Se sap, per exemple, que alguns membres de la tripulació van abandonar els vaixells per intentar dirigir-se cap al sud. El que no sabem –ni sabrem mai– és si les penúries que retrata la sèrie de l’AMC es corresponen amb les que van patir aquells homes perduts en un dels indrets més inhòspits del planeta.