Feliu Formosa “La traducció porta a la poesia”
Feliu Formosa es defineix com un home de teatre (ha estat director, dramaturg, actor i professor d’art dramàtic) i com a traductor. Va estudiar filologia i es va especialitzar en germanística a Heidelberg, i gràcies a ell disposem en català d’algunes de les principals obres dramàtiques alemanyes. L’any 2005 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
Traductor, poeta, dramaturg i pensador. Als 83 anys, Feliu Formosa manté en forma totes les facetes de la seva carrera. Durant la primera meitat del 2018, ha presentat quatre novetats editorials: el dietari El present vulnerable (Núvol), una nova versió dels que va escriure el 1992 (Laie) i el 1998 (La Magrana); una traducció d’El meu piano blau (Adesiara), de la poeta alemanya d’origen jueu Else Lasker-Schüler, considerada una de les grans poetes germàniques; el monogràfic que la revista El procés li ha dedicat, el primer que la publicació fa d’un escriptor viu, i l’autoantologia il·lustrada Papallona de l’ombra, que tot just acaba de presentar aquest mes de juny amb l’editorial Pagès Editors.
L’autoantologia és una tria personal del mateix autor d’un centenar de poemes extrets del conjunt de la seva obra poètica, que ha estat una carrera de fons de 45 anys de durada des de la presentació d’Albes breus a les mans, el seu primer poemari, l’any 1973. Aquesta singular elecció està acompanyada d’il·lustracions d’Albert Novellon, artista avantguardista, director de l’Escola d’Arts de Terrassa entre els anys 1992 i 2004 i amic personal de Formosa, que dona forma visual a alguns dels poemes a través de la interpretació personal que en fa de la seva lectura.
No és el primer cop que Pagès Editors presenta aquesta fórmula. L’any passat, l’editorial lleidatana va publicar Concert d’esferes, una tria personal del poeta Josep Maria Sala-Valldaura a partir dels reculls publicats al llarg de la seva vida, i amb il·lustracions de Vall Palou. Ni serà l’última. L’editorial, que ha posat els poetes Xavier Macià i Àngels Marzo al capdavant de la col·lecció de poesia del segell amb l’ambició d’atreure-hi les principals figures del país, té previst continuar la col·lecció La Suda. Tria Personal amb futures antologies personals d’Àlex Susanna i Josep Lluís Aguiló.
UN LLIBRE NECESSARI
“Aquest era un llibre necessari, després d’un silenci creatiu de tretze anys i d’una trajectòria poètica de prop de cinquanta. Actualitzar-la se’ns presentava com una necessitat, com una oportunitat de rellegir la seva obra a partir de la seva pròpia tria, creant un nou paisatge en què els poemes prenen una nova dimensió”, va explicar la poeta Àngels Marzo durant la presentació del llibre a la seu de l’editorial. I més encara tenint en compte el pas del temps: Feliu Formosa va publicar la seva obra poètica completa amb Empúries el 2004, i dos anys després va completar el seu patrimoni poètic amb els cinquanta poemes que alternen vers i prosa a Centre de brevetat (Meteora), el seu dotzè i fins ara últim llibre publicat. “Havíem d’instar el poeta a fer una revisió exhaustiva dels seus versos [...] Cal destriar allò de nosaltres mateixos per resistir l’envestida indefugible del temps.”
Marzo és una de les promeses de la poesia escrita des de Ponent i és una profunda analítica d’obres alienes. En aquesta ocasió ho ha demostrat amb l’extens pròleg que ha escrit per a Papallona de l’ombra, en què posa en context les diverses etapes creatives de Formosa com a poeta i n’interpreta les principals claus. Una profunditat i una sensibilitat d’anàlisi que han sorprès el mateix Formosa. “El pròleg que em va fer l’any 1977 Agustí Bartra i aquest d’ara de l’Àngels Marzo són els dos millors pròlegs que m’han fet mai; són magnífics”, la va elogiar el poeta sabadellenc durant la presentació del llibre a Lleida.
l’origen de la poesia
Tot i que el llibre exhibeix mig segle de poesia, Formosa adverteix d’entrada que ell ha estat sempre “un home de teatre”: “Soc home de teatre, el teatre em va portar a la traducció, i va ser la traducció la que em va portar a la poesia.” Formosa ha portat als lectors catalans les obres dramàtiques de Bertol Brecht, Henrik Ibsen, Thomas Bernhard i Anton Txékhov, els poemes de Goethe, Georg Trakl i François Villon i la narrativa de Thomas Mann, Herman Hesse, Frank Kafka i Joseph Roth, entre molts altres, fins a completar més de cent traduccions publicades al llarg de la seva vida, més de la meitat de teatre.
PRIMERA INCURSIÓ
Va ser així que a l’edat de 38 anys, amb diverses obres de teatre pròpies i diverses traduccions ja fetes, es va llançar a la poesia amb Albes breus a les mans (1973), la seva primera incursió. “La traducció dona llenguatge, treballar un text que no és teu t’obliga a buscar la paraula precisa, la solució més adient, l’essència del llenguatge”, explica Formosa. “La traducció porta a la poesia, en el meu cas va ser una evolució natural”, conclou Formosa, que des d’aquest punt de vista arriba a considerar “la poesia com un subproducte de la traducció”.
DEL SUBJECTE A L’ESSÈNCIA
Aquelles primeres incursions poètiques exploraven el lirisme i la subjectivitat del jo, provinent del realisme social i des del compromís d’un home de teatre i de lletres militant, en aquells anys, del PSUC. “Vaig passar a la poesia l’any 1972 seguint els passos de Salvat-Papasseit, intentant fer un resum de qui era jo.” En la recerca de la pròpia veu poètica, va evolucionar ràpidament cap al formalisme, influenciat per Brossa i J.V. Foix. De l’any 1977 són els poemes del Llibre dels viatges (Proa), premi Carles Riba. “Acabava de traduir Kafka, i havia adquirit una mirada diferent”, explica Formosa. A l’autoantologia Papallona de l’ombra (que, curiosament, pren el títol d’un vers que finalment no va ser seleccionat), s’observa aquest viratge de la seva poesia des de la subjectivitat cap a la recerca de l’essència formal i cap al misticisme dels dubtes: “El poema clava / fíbules a la polpa. / Compartimenta / la boira. / Entreobre una mica / els serrells del teló. / Veu caure tot allò / que no té forma. / Es queda amb tot allò / que s’ha arborat. / Diu no sé què / del silenci” (Al llarg de tota una impaciència,1994).
MÉs TRADUCCIONS
La publicació de l’antologia personal Papallona de l’ombra ha arribat mentre Formosa continua a ple rendiment en la seva feina principal: acaba de publicar la traducció d’El meu piano blau de la poeta Else Lasker-Schüler, que per primer cop ha estat traduïda al català, i ja prepara una segona traducció. A més, ha participat en l’antologia d’August Strindberg, reeditada per l’Institut del Teatre i Comanegra, per a la qual ha traduït la peça Dansa de la mort. “El que marca la meva personalitat literària és la traducció”, conclou Feliu Formosa.